“El dia 2 d’Octubre vam sortir a fer un cafè per Lleida”

Barcelona“Aviam com ho explico, això. Una massa és una concentració de persones que apareixen per allà”; “Portaven cassoles”; “Van passar uns bombers perfectament uniformats”; “Un home ens va perseguir”; “El rierol Segre”; “Había un poco de rebombori ” [sic], “Un whatsapp que deia «Convertim Lleida en la Calella de Ponent, anem a cantar havaneres”. Si a vostè aquests testimonis aportats al judici d’uns fets més importants que el cop d’estat del 23-F (la candidata paracaigudista dixit ) li genera aquella sensació a mig camí entre el teatre de l’absurd i la indignació que suposa que hi hagi 9 persones a la presó, és que ha capturat perfectament l’ànim que va deixar la sessió matinal al Suprem.

Al plató de l’ARA venen la Susanna Barreda, dona de Jordi Sànchez, i els subscriptors Antoni Maria Puig (jubilat del sector financer) i Miquel Pucurull (jubilat de l’ofimàtica i conegut maratonià). No se’n saben avenir. Els guàrdies civils i mossos ofereixen uns relats tan buits de violència que si allò va ser un polvorí, la pólvora estava mullada. Diu Barreda: “Si no fos que és molt trist, serien de pena: un whatsapp i un que m’ha mirat malament. A més a més, molts dels episodis que expliquen no són més que la reacció de la gent a la violència policial de l’1-O”. El Miquel Pucurull opina que si no fos perquè és una cosa molt seriosa seria per posar-se a riure: “Costa de creure que es cridi un testimoni per fer-li una pregunta sobre un whatsapp en què deia no sé què de les havaneres.” I en la mateix línia, Puig opina que “els testimonis han estat molt fluixos, fins al punt que el fiscal els ha hagut d’induir la resposta: -«Oi que deia això?», -«Ah, sí, sí, és veritat, deia això». Ha estat una pèrdua de temps i de diners”.

Com que la càmera no enfoca els guàrdies civils, el seu relat en off sona tot sovint amb els acusats en pantalla. “Mira el Jordi avui”, diu la Susanna el primer cop que el veu. Jordi Sànchez pren notes. “És que a la nit, quan torna a la presó, treballa la causa preparant els testimonis de l’endemà”. Com creu que s’ha pres una sessió com la del matí? “Amb dies com el d’avui potser riuen per sota el nas. I ben bé mereixeria que s’aixequessin i diguessin: «Prou, marxem!», però els dies que polítics o oficials dels cossos policials han mentit, se’ls menjava la indignació”.

La Susanna comenta que, pel que li diuen els advocats, hi ha testimonis que declaren fets més greus ara que no pas als atestats. “Com és possible que tinguin més memòria ara que quan van passar els fets? Evidentment, els han preparat”, diu.

L’expressió “la massa” triomfa i es converteix en la forma amb què els testimonis designen ciutadans en ple ús del seu dret de manifestació. Diu la Susanna: “M’està agafant molta ràbia amb aquesta expressió”. Els tres convidats conclouen que aquest carro de declaracions inflades vol ser la prova del “període insurreccional” que va descriure el tinent coronel Baena. Un període, però, que no va impedir l’oci dels agents: “El dia 2 d’octubre vam sortir a fer un cafè per Lleida”.

Susanna Barreda crida incansablement l’atenció sobre el fet que el jutge Marchena impedeixi contrastar segons quins testimonis amb vídeos. I quan està explicant que just després del recés del migdia s’emporten els presos a dinar, sona el mòbil: “Hola Jordi!” És Jordi Sànchez, que truca des del Suprem. La trucada dura dos minuts, temps per sentir la veu d’un pres polític dient que el que han dit els testimonis avui no és el que van dir en l’atestat.