Quin és el sentit d’una nova mobilització massiva?

SubdirectorEl sistema jurídico-polític espanyol és com una presó perfecta per als diferents projectes nacionals alternatius a l’espanyol que existeixen. Tant és així que si el 100% dels catalans estiguessin a favor de la independència, això no tindria cap conseqüència pràctica des del punt de vista legal. Serien 48diputats de 350 i 24 senadors de 265. Per canviar la Constitució, únic procediment legal que ofereix Madrid, es necessiten 233 diputats i 177 senadors, unes noves eleccions i, després, la nova cambra hauria de revalidar la reforma. No hi ha, doncs, un camí legal a recórrer. La superior demografia castellana imposa la seva llei.

És per això que les colossals manifestacions com la que es veurà aquest dimecres a Barcelona no els fan ni fred ni calor. Saben que als carrers catalans no hi ha prou vots per tombar el règim. Però, curiosament, a Madrid hi ha moltes ganes de veure com la Diada punxa i el Procés es desinfla, perquè es comença a pensar que si els costos del conflicte català s’eternitzen, el règim trontollarà.

En aquest sentit, hi ha tres hipòtesis sobre la taula. La primera és la del triomf de la reacció, que, davant la persistència de la causa catalana, la població espanyola es llanci als braços del populisme conservador de la triple dreta que promet acabar per la via ràpida amb la qüestió catalana desmuntant el sistema autonòmic i arrasant amb l’autogovern. L’esperit del 78 quedaria enterrat sota un revival del franquisme. Aquesta hipòtesi era ben viva abans de les darreres eleccions espanyoles, però es va estavellar davant la puixança del PSOE. Tot i així, no es pot descartar a mitjà termini.

Oferta de Madrid

La segona hipòtesi és que la persistència de la insistència política catalana provocarà que l’esquerra faci una oferta prou atractiva per fer baixar el suport a l’independentisme. O que, en darrer terme i a causa de la pressió europea, s’obri una via per celebrar un referèndum.

La tercera és la que ara per ara té més números, i és que tot quedi igual. De fet, a Madrid l’esquerra jacobina creu que l’independentisme està en un procés de descomposició i que, per tant, no hi ha pressa per fer cap oferta, ja que el temps corre a favor seu. Però també sap que si no hi ha aquesta descomposició el Procés i la futura recessió econòmica són terreny adobat a la reacció.

És aquí on les mobilitzacions juguen el seu paper. Si la Diada manté el seu múscul reivindicatiu, el missatge que es llança al PSOE és que, si no es mou ràpid, a curt termini s’enfrontarà a un escenari diabòlic. En canvi, si punxa, es donarà la raó als que pensen que no cal fer res, ja que el moviment haurà entrat en una lenta agonia.