Una Diada simbòlica però reivindicativa
BarcelonaAcostumats a les imatges espectaculars de centenars de milers de persones manifestant-se per la independència de Catalunya, la Diada de l'any 2020 tindrà un efecte limitat a causa de les restriccions imposades per la pandèmia de covid-19. A manca d'una gran mobilització, l'ANC i Òmnium van optar per formats més simbòlics però que permetessin transmetre el seu missatge reivindicatiu. En aquest sentit, la imatge organitzada per Òmnium de 2.850 cadires en representació de les 2.850 persones represaliades pel Procés resultava especialment efectiva.
Tant el seu vicepresident, Marcel Mauri, com la presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, van insistir en els seus discursos en la necessitat que els dos principals líders polítics del moviment, Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, es posin d'acord en una estratègia conjunta per als pròxims anys. És cert que des de l'1-O aquesta estratègia conjunta no existeix, tot i que Mauri va insistir que diàleg i confrontació no són incompatibles. És difícil, però, que JxCat i ERC es posin d'acord en un full de ruta compartit abans de discernir quina de les dues estratègies té més suport electoral.
Pel que fa a l'ANC, cal subratllar que Paluzie va condicionar l'aplicació de la via unilateral a la superació del 50% dels vots, tot i que fins i tot en aquest cas caldria veure com es poden superar els obstacles que hi posaria l'estat espanyol. Però, d'alguna manera, l'ANC ha assumit després d'un llarg debat intern després de l'1-O que l'independentisme ha de superar clarament aquest llindar abans de fer nous passos, tant per una qüestió de legitimitat exterior com, sobretot, interna, dins mateix de Catalunya.
La reivindicació d'una amnistia per als presos polítics va ser un dels eixos de la jornada, una reivindicació que supera les fronteres de l'independentisme estricte i que hauria de ser un dels grans consensos sobre els quals bastir un nou projecte de sobirania. No hi ha dubte que l'existència de presos polítics i exiliats és una vergonya en l'Europa actual i que hauria d'apel·lar als demòcrates no només catalans, sinó de tot l'Estat i de la UE. La imatge positiva de la jornada va ser veure Dolors Bassa vivint una Diada en llibertat després de tres anys, igual que Carme Forcadell, que va optar per un perfil més discret.
En definitiva, aquesta Diada ha tingut un component menys èpic que altres anys, per raons òbvies, però hauria de servir perquè fos un punt d'inflexió i de reflexió en el camí de l'independentisme. Posar-se la fita de superar el 50% de vots va en la bona direcció, tot i que tampoc es pot tornar a caure en l'error de crear falses expectatives ni de plantejar solucions màgiques per l'endemà. El sobiranisme s'ha de fer fort en la defensa de la democràcia i els valors fonamentals, en la idea de bon govern i de justícia social, amb un projecte inclusiu on tothom, tingui l'origen que tingui, és benvingut. Això és el que es va veure en les primeres grans mobilitzacions del Procés, i així ha de continuar sent.