Diaris més hispanocèntrics per al 2021

BarcelonaAprofitant el canvi d’any –i de manera discreta, com se solen fer aquestes coses– El Mundo ha deixat de publicar la seva edició específica de Catalunya. La redacció de Barcelona oferia un cert contrapès a la visió de la central de Madrid, afectada pels vicis habituals. El moviment té la seva trista lògica empresarial: el diari s’havia anat convertint en residual a Catalunya, en part perquè el seu relat buscava provocar efectes polítics a Madrid, més que no pas servir el lector local.

La notícia arriba poc després que El Periódico hagi executat un canvi de disseny que elimina el color blau que fins ara identificava l’edició en català. Es passa a un color únic, que és el del castellà, i també desapareix el ʺde Catalunyaʺ de la capçalera. L’edició en català té una finestreta que diu ʺCATʺ, però no hi ha cap marca per a l’altra, així que semiòticament s'indica que l’edició original és l’escrita en castellà, mentre que l’altra en resulta un apèndix. És el mateix que passa a La Vanguardia: l’afegitó, la flor de lis que subratlla la particularitat, és a l’edició en la llengua d'Els Catarres, no pas en la de Pablo Alborán. I, més enllà de colors i etiquetes, on es nota la preponderància del castellà és en el marc referencial –de què parlen quan escriuen ʺgovernʺ a seques, per exemple–, en la presència del català a les respectives edicions digitals i en la llengua en què s’escriuen (i es pensen) la majoria de textos.

Tendim a creure que la premsa és un dels àmbits normalitzats per al català, perquè els quatre diaris de Barcelona estan disponibles en català i la majoria de Madrid, ni que fos formalment, tenien edicions específiques per a Catalunya. Però la crisi que afecta els mitjans tradicionals els ha fet retallar i, pel que es veu, això ha comportat preservar el tronc hispanocèntric a costa de podar les fulles catalanes.