Dietari d’un judici polític

129è president de la GeneralitatDILLUNS, 6

Em llevo descansat després d’un cap de setmana intens: amb l’Helena ens hem ocupat de les netes, les petites Helena i Gal·la. Creuo el portal de casa amb la família, se m’acosten uns veïns del barri i em transmeten ànims. Són dos quarts de vuit: el vent refreda els primers compassos del dilluns. Ens dirigim cap al Palau de la Generalitat mentre el dia comença a treure el cap. L’enuig de seure al banc dels acusats per haver complert amb un mandat democràtic contrasta amb les mostres intenses d’afecte al carrer. Aquesta sensació es repeteix al llarg del dia.

El president Puigdemont pronuncia un discurs institucional de suport. L’acaba, ens trobem i ens saludem. Li agraeixo el seu suport permanent. Sortim de Palau sentint en tot moment la proximitat i l’estima de la gent. Més de 50.000 persones d’arreu del país -molts s’han llevat de matinada- es mobilitzen un dilluns al matí. La gent sempre ens dona una lliçó: unitat i mobilització social. Pujo les escales del Tribunal Superior de Justícia i abans d’entrar dono una última ullada al passeig Lluís Companys: tot molt emocionant. Ja tenen la foto: la Joana Ortega, la Irene Rigau i jo, asseguts al banc dels acusats. A la meva esquerra veig el fiscal, el mateix que estava de guàrdia pel 9-N i no va fer res per aturar la votació. Recordo que la Junta de Fiscals de Catalunya es va negar per unanimitat a presentar una querella perquè no apreciava indicis de delicte en el 9-N. Aquell informe va ser acceptat com a prova per l’anterior jutge instructor, però en aquesta fase del judici ha sigut desestimada. Declaro i subratllo que el 9-N va ser legal i democràtic. I que tornaria a fer el mateix.

DIMARTS, 7

La intensitat emocional del primer dia contrasta amb un monòton dimarts de compareixences en què abunden més els tecnicismes. El fiscal i l’acusació intenten fer veure que el Govern va participar activament en l’organització després del 4 de novembre. El procés participatiu va sorgir de la simbiosi perfecta que ha caracteritzat el sobiranisme: un abans, les institucions -canalitzant la logística-, i un després, la gent -que voluntàriament n’assumeix la gestió-. Els testimonis del matí -molts vinculats al món de l’ensenyament- em recorden les llargues cues per votar. Els de la tarda em recorden els voluntaris més anònims, que s’ocupaven d’aspectes tècnics o d’atendre trucades. El 9-N va ser un exercici voluntari i de llibertat.

DIMECRES, 8

Valor afegit: testifiquen personalitats amb qui he treballat perquè Catalunya pugui exercir el dret a decidir i assoleixi la condició d’estat. Apunten que la providència del 4 de novembre era inconcreta i que per tant era altament improbable que l’Estat dirigís actuacions penals en contra nostra. No recollia la petició de l’Advocacia de l’Estat d’advertir-nos formalment. Tampoc expressava que podíem incórrer en delictes de desobediència. El 9-N va ser legal, no vam cometre cap delicte.

El Tribunal Suprem irromp en escena. Instants abans ha testificat l’aleshores conseller de la Presidència i portaveu del Partit Demòcrata al Congrés, en Francesc Homs. Mentre respon ens assabentem que el TS ha fixat la data per al seu judici: el 27 de febrer. No crec en les coincidències. Fa la sensació que se sincronitza el calendari judicial.

DIJOUS, 9

El 9-N va ser un èxit gràcies als gairebé 42.000 voluntaris. Alguns d’ells s’asseuen avui com a testimonis davant de l’estrada. Els seus arguments evidencien la sobrietat d’un fet que hauria de ser normal en una democràcia del segle XXI. La normalitat de les explicacions d’una alcaldessa de l’Alt Empordà o d’un coordinador a Roda de Ter es contraposen al reiterat qüestionament del fiscal i l’acusació. Un dels testimonis assenyala contundentment l’arrel democràtica del 9-N: “Aquí hi hauria d’haver 2,3 milions de persones acusades que hi van participar perquè van voler”.

DIVENDRES, 10

Últim dia de judici. L’Helena m’ha acompanyat cada dia. El fiscal, l’acusació i les defenses exposen les seves conclusions. Els tres acusats tenim dret a una última paraula, l’al·legat final. El fiscal revela que l’exfiscal general de l’Estat, Consuelo Madrigal, li va traslladar que havia de ser imparcial. És esfereïdor. ¿Que no hauria de ser sempre així? Per què tanta justificació? L’estat espanyol incompleix sentències del Tribunal Constitucional. ¿Quants judicis hi hauria d’haver? També recordo que al llarg d’aquests anys s’ha difamat i calumniat contra la meva persona i cap fiscal va sortir en defensa meva. I jo era un representant públic, president de Catalunya.

Em declaro màxim responsable polític del 9-N i afirmo que no soc culpable. Ni la Joana Ortega, ni en Francesc Homs, ni la Irene Rigau, ni jo ho som. Ens sentim orgullosos del 9-N. L’esperit cívic i democràtic són virtuts d’un país. Que vulguin convertir el 9-N en un delicte és un immens error. Vist per a sentència, acaba el judici. El president Puigdemont ens rep al Palau i atenem els mitjans de comunicació. Esperem l’absolució perquè no hem comès cap delicte, però sigui quina sigui la sentència -després d’aquest judici- la democràcia espanyola ja és una mica més petita.