El dilema del doblatge a ‘Altsasu’
TV3 ha estrenat Altsasu, la minisèrie que es basa en el conflicte real que es va produir el 2016 en un bar d’aquesta localitat entre uns nois del poble i dos guàrdies civils que anaven amb les seves parelles. Una sèrie que, tal com ha anunciat TV3 en les promocions, ha generat polèmica política a Euskadi. La ficció recrea les circumstàncies d’aquell cas tant pel que fa al context social com a les manipulacions policials i judicials durant la investigació, com al patiment de les famílies. La ficció no pretén tenir un valor estrictament documental sinó més aviat de denúncia d’una injustícia. El relat es posiciona clarament en el bàndol dels nois d’Altsasu condemnats per atemptat amb la voluntat de deixar clara la impunitat de l’autoritat i la tergiversació dels fets per acusar-los. Quin avantatge té la ficció respecte al documental? La possibilitat d’afegir molts més matisos emocionals i psicològics, tant per dibuixar millor els personatges com per provocar un impacte més gran de la història en els espectadors.
Altsasu és una sèrie ben feta: bones interpretacions dels protagonistes (l’audiència hi reconeixerà alguns dels actors de Patria ), una bona direcció, una bona factura de la realització i la fotografia i un guió hàbil a l’hora de construir la història perquè tingui interès i atractiu televisiu, sense convertir-se en una mena d’auca simplificada dels fets. Reflecteix, a més, detalls del conflicte lingüístic, ideològic i social a Altsasu. L’arrencada és visualment evocadora i potent, amb les imatges a vista d’ocell d’una carretera on dos dels protagonistes llancen una cabra pel precipici perquè els voltors mengin. No és gratuït. El recurs al·legòric d’aquests ocells carronyaires servirà per al·ludir a aquesta impunitat de la Guàrdia Civil sobre els joves d’Altsasu, fins i tot amb el so inquietant de les ales dels voltors i el seu soroll esperant el moment més convenient d’atrapar les preses. Serà també una imatge de presagi del que passarà a la sèrie.
Però hi ha un fet a la sèrie Altsasu molt rellevant a nivell lingüístic. La versió original de la televisió pública basca es desenvolupa de manera gairebé íntegra en euskera, excepte l’entorn de la Guàrdia Civil, que parla en castellà. I aleshores els seus diàlegs se subtitulen en basc (al primer canal d’ETB on s’ha emès, els continguts són íntegrament en euskera). Aquest plantejament contribueix a un realisme del context social i lingüístic.
A TV3, en canvi, el doblatge en català ha homogeneïtzat l’idioma dels dos bàndols enfrontats. Tothom parla en català, tant els nois d’Altsasu com la Guàrdia Civil. Potser és el més pràctic i fàcil però és poc natural i realista. Segurament és la manera d’evitar la polèmica. Doblar al català l’euskera i mantenir el castellà dels cossos policials i subtitular-los al català com fan a ETB provocaria un daltabaix. I es criticaria, a més, el fet de vincular el castellà als personatges negatius. Potser el millor hauria sigut mantenir la versió original íntegra de la sèrie i subtitular-la al català.
