L'última opció d'ERC a Barcelona
BarcelonaAquest divendres els inscrits de Barcelona en Comú participen en una consulta per decidir si donen suport a convertir Ada Colau en alcaldessa amb un pacte amb el PSC –l'aposta de la direcció– o bé opten per una entesa amb ERC i cedeixen l'alcaldia a Ernest Maragall. La literalitat de la pregunta, però, obvia els dos factors clau que condicionen la decisió. El primer és que el pla per convertir Colau en alcaldessa passa per sumar els vots de Manuel Valls i, almenys, dos membres de la seva plataforma associada a Ciutadans. I el segon, que aquesta maniobra suposa prendre-li l'alcaldia, per primera vegada en democràcia, al candidat més votat, que ha sigut Ernest Maragall.
Ada Colau va defensar en campanya i durant les primeres negociacions amb ERC i el PSC que el més important era el seu projecte de ciutat i les polítiques concretes. Dijous, però, va canviar de discurs i va admetre que la seva prioritat és ser alcaldessa, encara que n'hagi de pagar el preu d'acceptar els vots de Valls. "És una qüestió que no ens agrada i ens ha fet dubtar molt –va concedir Colau–, però hem decidit no renunciar a governar". En realitat, ERC també li oferia governar, per tant, aquest no pot ser l'argument. I els comuns hi tenen més coincidències de programa que amb el PSC. L'única diferència és que amb el PSC Colau s'assegura mantenir el càrrec d'alcaldessa. I ho fa pactant amb un partit, el PSC, amb qui manté diferències ideològiques notables, i després que els socialistes s'hagin negat explícitament fins i tot a asseure's a dialogar amb ERC. I això per no recordar que no fa ni un any i mig Colau va expulsar el PSC del govern municipal pel seu suport al 155. Barcelona hauria d'ajudar a superar la política de trinxeres i de blocs, i les opcions que les aprofundeixin no seran les millors per als barcelonins.
Aquest divendres sabrem si els inscrits de BComú validen aquesta estratègia o no. Però si guanya l'opció del pacte amb el PSC, ERC no hauria de limitar-se al lament i a esquinçar-se les vestidures, que és la dinàmica en la qual sembla ara mateix immersa. Els republicans encara tenen una bala a la recambra per evitar un govern Colau-PSC beneït per Valls i que implicaria un reforçament del frontisme. Quina és? Doncs renunciar a l'alcaldia i oferir un pacte de govern a Colau. Oferir-li, doncs, el mateix que obtindria amb el PSC i els vots de Valls.
És cert que és una decisió que representaria un sacrifici molt gran per a ERC i que seria humanament injusta per al candidat guanyador, però és que a hores d'ara l'alcaldia ja està perduda. Per tant, es tracta d'analitzar totes les possibilitats que hi ha sobre la taula en benefici de la ciutat i el país sencer. Aquest gest tindria dues importants virtualitats. En primer lloc, i com a element més rellevant, posaria sobre la taula la fórmula de govern més sòlida i convenient per a la ciutat: un govern progressista i favorable a una defensa dels drets i llibertats, que és el sentit majoritari dels votants. I en segon lloc, faria molt difícil per a Colau trobar una justificació política per rebutjar-la. Si ERC vol ser l'abanderada del diàleg, de la bona política i de la superació dels blocs, ha d'actuar amb audàcia. I en tot cas que siguin els altres els que diguin que no i exposin amb quins arguments s'hi oposarien.
