Jéssica Albiach: “És imprescindible tirar endavant els pressupostos”
La diputada i presidenta de Catalunya en Comú-Podem acusa ERC "d'oportunista" per voler donar "un xec en blanc" a la investidura de Pedro Sánchez
BarcelonaJéssica Albiach (València, 1979) té zero ganes d’afrontar una altra campanya, però ja s’està fent a la idea que és l’escenari més probable. Alhora es mostra optimista sobre la negociació dels pressupostos.
¿Hi haurà eleccions espanyoles al novembre?
Intentarem fins a l’últim moment que no n’hi hagi, perquè és una irresponsabilitat i un fracàs de la política. Cada vegada ens arriben més senyals que Pedro Sánchez va decidir al juliol que hi hauria eleccions.
¿La reivindicació d’un govern de coalició és inamovible?
En campanya, vam parlar d’un govern de coalició i això és el que ens va donar 3.700.000 vots. També en parlava Pedro Sánchez. Pablo Iglesias va fer un pas al costat sense precedents. També hem renunciat a la proporcionalitat de ministeris i de competències dins del govern, però creiem que la coalició és el que donaria més estabilitat.
¿Va ser un error de Pablo Iglesias no acceptar l’oferta que li van fer en el debat d’investidura al juliol?
L’error va ser del PSOE, tot i que òbviament tothom hauria de fer autocrítica. Però també va ser un error estar pràcticament dos mesos sense negociar i intentar tancar-ho en 48 hores. I per això hem estat tot l’agost perseguint el PSOE.
Quina confiança es pot tenir en el bon funcionament d’un govern de coalició amb els retrets que hem sentit tots?
La confiança ha existit i creiem que s’ha de poder reconstruir. L’oferta de Pablo Iglesias a Pedro Sánchez va ser molt clara i molt generosa. Si vostè després d’un any amb nosaltres al govern no està satisfet, marxem del govern i, a més, garantim l’estabilitat de tota la legislatura.
Una de les excuses que ha posat el PSOE per no avançar en la negociació amb Unides Podem és la posició dels comuns sobre Catalunya.
És profundament injust i irresponsable. La nostra proposta de solució passaria per un referèndum, però entenem quina és la correlació de forces i que ara mateix el primer que cal és una taula de diàleg. Aquí ens podríem trobar amb un PSOE. Però també és cert que tant el PSOE com el PSC no tenen una proposta per a Catalunya. Miquel Iceta va ser el primer que va parlar d’indults i ara sentim Eva Granados dient que el que s’ha de fer és acatar la sentència sense cap proposta política ni jurídica. És trist, però Eva Granados està fent de portaveu de Ciutadans.
Si vostès han renunciat al referèndum i el PSOE no té projecte per a Catalunya, ¿el futur govern PSOE-Podem quina política tindria amb Catalunya?
Nosaltres el que hem plantejat és una taula de diàleg on s’escolten totes les posicions.
I això ho ha acceptat el PSOE?
No hi ha un acord encara.
¿Estan molestos amb la posició d’ERC a Madrid?
És una llàstima i un cert oportunisme curtterminista. ERC va tombar els pressupostos més socials de la democràcia i van provocar les eleccions. Ara, en canvi, estan fent de portaveu del PSOE i oferint-li suport a canvi d’un xec en blanc.
Parlem ara dels pressupostos de Catalunya. ¿És optimista per arribar a un acord?
Soc responsablement optimista. Hem fet ja una primera reunió i en els pròxims dies en farem una segona. És imprescindible que aquests pressupostos tiren endavant. Ara bé, ha d’haver-hi un gir social.
En política fiscal, ¿defensen apujar l’IRPF o l’impost de successions?
Parlem d’una pujada de l’IRPF per als que guanyen més de 120.000 euros a l’any que recaptaria entre 20 i 30 milions i una modificació de l’impost de successions i dels mediambientals. Crec que hi ha predisposició per part del govern.
¿Per a vostè suposa algun tipus de problema ideològic ser el soci preferent d’un govern encapçalat pel senyor Quim Torra, de JxCat?
Segurament el president i jo no podríem estar en uns antípodes més llunyans, però tinc clar que això no va de posicions personals. Això va de quines necessitats té ara mateix el país. S’han de deslligar els pressupostos de les eleccions. Per a nosaltres la prioritat ara mateix és que Catalunya puga tindre uns pressupostos. I òbviament si no hi ha pressupostos caldria anar a eleccions. I malgrat que hi hagi pressupostos, si el Govern continua sent inoperant, haurà de plegar.
Vostè comprendrà que és estrany aprovar-li uns pressupostos a un govern i alhora dir que si aquell govern és inoperant hauria de plegar.
El que és estrany és que Catalunya estiga en pròrroga pressupostària des del 2017 amb uns comptes que el que feien era consolidar les retallades. Per tant, tenim claríssim que aquest govern és inoperant i no ha aconseguit donar resposta a les necessitats socials. I, a més, ha anat donant bandades en el tema nacional.
En les pròximes setmanes tindrem la sentència del judici del Procés. Quina seria la resposta que defensaria el seu grup polític?
Les mobilitzacions, que han de ser fortes i potents, han de quedar en mans de les entitats i la nostra responsabilitat és trobar una sortida política. I el primer és la llibertat dels presos i les preses. Nosaltres hem treballat en una reforma del Codi Penal perquè els delictes de rebel·lió i de sedició només es consideren si hi ha armes.
¿Unes eleccions poden formar part de la resposta?
És que no entenc què resolen. ¿Unes eleccions ens donaran la llibertat dels presos i les preses polítiques o un referèndum? Jo crec que no. Les eleccions han de vindre perquè el Govern és inoperant i no té un projecte compartit. Perquè no hi ha resposta als temes socials ni als temes nacionals. Jo crec que si Esquerra està demanant unes eleccions és perquè està mirant les enquestes i, de fet, quan parla d’un govern de concentració el que està fent és disfressar de proposta política el fracàs del govern. Crec que no estan posant els objectius comuns per davant, sinó que realment estan pensant en el seu partit.