Discurs de Cap d’Any de la presidenta en funcions

Estimats catalans, com a presidenta de la Generalitat en funcions, em dirigeixo a vosaltres per adreçar-vos el clàssic discurs de Cap d’Any. Perdoneu el retard, però és que amb això del 155 no se sabia si el faria la Soraya, en Millo o, si aquests dos fallaven, jo mateixa, que compto amb el mateix suport popular. Sé que hauríeu preferit la Laura Borràs, per a aital tasca, però prou feina té anant a fer ella mateixa tots els bolos de la Institució de les Lletres Catalanes (ara que té el pressupost més congelat que una bossa de pèsols i no pot pagar ni un trist poeta en un trist entarimat llegint uns tristos folis).

I bé. El balanç de l’any, per a nosaltres, els catalans, no ha anat del tot bé. Ens ha sacsejat el cas Lezo. I un altre cas, el dels ERO d’Andalusia, ens ha col·locat davant del mirall. Però, com a Generalitat de Catalunya, també ens hem de preguntar: ¿ho hem fet del tot bé amb els incendis de Galícia?, ¿els podríem haver evitat? Per cert, i sense deixar les males notícies que ens han de fer sentir malament com a catalans: puja l’atur a Extremadura.

Sí, sí. Sé que potser us sobta que com a presidenta en funcions us parli de la Comunitat de Madrid, de la d’Andalusia, de la de Galícia i de la d’Extremadura en lloc de parlar de la nostra. És que és la nova moda del regne de Felip. Els presidents de comunitats, el dia 31, no van fer altra cosa que parlar de Catalunya en els seus discursos. El millor fou el gran Emiliano García-Page, de Castella-la Manxa, que ho va deixar molt clar: “No veuré com una cosa aliena el que passa a Catalunya. Estan en joc els nostres drets, la nostra sanitat, la nostra educació, el nostre finançament”. Per tant, catalans, a l’hora de desitjar-vos salut i feina per a aquest any, no us la desitjo per a vosaltres, sinó per als castellano-manxecs. Treballeu. Estan en joc els seus drets, la seva sanitat, la seva educació, el seu finançament.