Els discursos clars

Un lector m’ha preguntat per què les notícies que surten als diaris s’assemblen poc al que ell veu que passa al carrer. A continuació ha afegit un “no sempre, però ja m’entens”. Es referia a l’addicció dels mitjans a les males notícies quan, segons el lector, hi ha molta gent que fa bé la seva feina. Al seu costat, una lectora m’ha confessat que hi ha matins que apaga la ràdio perquè si s’hagués de llevar amb segons quines notícies acabaria tornant al llit. No demanaven ser enganyats, esclar, volien saber si els periodistes podem valorar, també, allò que funciona. Em demanaven discursos més clars, més lluminosos, i no aquesta especialització informativa en el desastre i el desacord. M’han fet pensar en la premsa americana quan Trump intervé en públic. Sovint escriuen que el president “ha pronunciat un discurs fosc”. L’actualitat està feta de relats foscos que transmeten desconfiança, por i odi. En els dies més clars de l’any, pensem a celebrar la llum.