Dispareu contra Junqueras

MadridEl Parlament Europeu, la Comissió Europea, la Fiscalia del Suprem, l'Advocacia de l'Estat i el partit Vox han presentat al·legacions a l'audiència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea –confirmada ahir finalment per al dilluns 14 d'octubre– sobre la qüestió prejudicial de la immunitat de l'eurodiputat electe el 26 de maig del 2019 Oriol Junqueras elevada pel Tribunal Suprem a primers de setembre.

Les cinc al·legacions, segons ha pogut saber l'ARA, qüestionen que Junqueras hagi adquirit la immunitat només amb l'elecció del 26 de maig.

Algunes de les al·legacions sostenen que aquesta immunitat s'adquireix en l'acte de constitució del Parlament Europeu, que va tenir lloc el 2 de juliol, en el qual Junqueras no va poder ser present perquè era a la presó, mentre altres assenyalen que el president d'ERC no va jurar o prometre el seu càrrec davant la Junta Electoral Central (JEC) el 17 de juny, i que per això no té immunitat.

Les al·legacions presentades estan subjectes a reserva. Amb tot, aquest diari ha pogut saber que la Fiscalia del Suprem, que invoca el fet que Junqueras no va jurar o prometre el càrrec el 17 de juny i per tant no gaudeix de l'esmentada immunitat, s'absté de deixar constància de la raó que li va impedir fer-ho.

Junqueras no va poder acudir al Congrés de Diputats el 17 de juny per jurar o prometre el càrrec precisament perquè el Tribunal Suprem va prohibir la seva sortida de la presó de Lledoners.

La defensa de Junqueras va presentar un escrit la setmana passada en el qual sol·licitava al Tribunal Suprem que suspengui el dictat de la sentència fins que el TJUE es pronunciï sobre si Junqueras, en ser elegit eurodiputat el 26 de maig, va adquirir la immunitat parlamentària, cosa que segons la defensa obligaria el Suprem a sol·licitar suplicatori al Parlament Europeu per mantenir-lo a la presó, tot i que els fets pels quals està acusat són anteriors a la seva elecció com a eurodiputat.

La Fiscalia va informar el dijous 26 de setembre en contra d'aquesta suspensió. No obstant això, el tribunal del Procés no s'ha pronunciat aquesta setmana sobre la petició de la defensa de Junqueras, tot i que la seva posició coneguda és que la qüestió prejudicial es refereix a la situació personal processal de Junqueras (la denegació del permís penitenciari perquè pogués jurar o prometre l'acta d'eurodiputat el 17 de juny) i que, per això, tenint en compte que el TJUE pot trigar mesos a pronunciar-se, no cal suspendre la sentència.

Fonts jurídiques apunten que la resposta del tribunal del Procés pot venir, de facto, amb el dictat de la sentència aquesta setmana que ve.

Anul·lat un curs de fiscals

Una altra pista sobre la possibilitat que la sentència sigui dictada a partir de dilluns que ve ha estat la cancel·lació del curs previst per la Fiscalia General de l'Estat per a membres de la carrera fiscal 'El dret, la llei i el conflicte a Catalunya', organitzat pel fiscal del Tribunal Suprem, Salvador Viada, de l'Associació Professional i Independent de Fiscals (APIF), i previst per al 7 i 8 d'octubre. Viada, va comunicar als participants, cap a l'última setmana de setembre, que era convenient ajornar el curs un parell de mesos.

Amb anterioritat, un dels participants estrella, Fidel Cadena, un dels quatre fiscals que han instruït la causa del Procés, va sol·licitar al director que l'excusés perquè se li havia aconsellat des de la superioritat apartar-se'n. La dissertació de Cadena, prevista per a dilluns 7 d'octubre, es titulava 'Delictes de rebel·lió i sedició. Concepte i elements. La violència en el delicte de rebel·lió'.

Fonts jurídiques van dir que la fiscal general de l'Estat, María José Segarra, va considerar inconvenient la coincidència del curs amb la publicació de la sentència.