“Compreu la roba feta aquí”, el clam dels dissenyadors de moda

Barcelona"La solució a la crisi econòmica que vindrà està en mans dels consumidors. Si aposten pel comerç local, pels creadors d’aquí, ens estaran ajudant molt”. Ho diu la dissenyadora de Manresa Miriam Ponsa, que des del dia 13 de març té totes les botigues tancades i la producció de la seva línia de roba aturada.

“Hem hagut de fer un ERTO perquè era l'única via de salvació econòmica”, explica Ponsa, que confia a “tornar a contractar tothom” quan això s'acabi. Mentrestant, ella i el dissenyador Josep Abril s’han aliat per produir material de protecció per a sanitaris –bates, mascaretes i guants–, perquè des del començament de la pandèmia van tenir clar que volien ser "els primers a ajudar”. Tot i que tenen moltes comandes d’hospitals catalans, els beneficis d’aquest material són pocs. “Per pagar proveïdors i poc més”, diu la disseyadora, que es mostra preocupada per què passarà quan puguem començar a sortir al carrer. “Quan hi ha una crisi econòmica, la roba deixa de ser una cosa prioritària, no sé si quan puguem obrir les botigues vendrem alguna cosa”, reconeix.

Per això apunta que la solució passa per canviar el model de consum de roba, que en els últims anys s'ha basat en la filosofia del fast fashion de les grans cadenes multinacionals que ofereixen roba molt barata que dura molt poc, amb l'objectiu que en tornem a comprar. “M’agradaria que quan s’acabi el confinament la gent triï bé les empreses on compra, que s’informin sobre les condicions en què produeixen la roba i per què és tan barata. Si aconseguim fer una compra més reflexiva, crec que ens en beneficiarem tots perquè la moda, com l’alimentació, necessita que es valorin les coses fetes aquí”.

En la mateixa línia s’expressa la dissenyadora Txell Miras, que també té les botigues tancades i les col·leccions aturades des del principi de l’estat d’alarma. Des de casa va fent el que pot de la col·lecció d’hivern, perquè la d’estiu la dona per perduda. “Crec que hi haurà una davallada econòmica total i els dissenyadors de moda, com els creadors culturals, som els que sempre patim les crisis”, lamenta.

Ella també ha hagut de fer un ERTO, però com que té una empresa petita explica: “Si això no dura gaire, espero poder aguantar”. Per a ella, la solució també passa perquè “la gent comenci a tenir en compte els creadors petits, d’aquí, i ens ajudin”. Tot i que reconeix que no és gaire optimista, diu que l’ideal “seria sortir d’aquí amb un altre model de consum”. “Ja hi havia una part de la societat que estava conscienciada i apostava per un altre tipus de compra, i crec que aquests sortiran de la crisi encara més reforçats en les seves idees, però m’agradaria molt que això s’estengués a la resta”, diu. I insisteix: “M’agradaria que la gent aprengués a valorar i a donar suport als creadors d’aquí, que sempre hem defensat un consum molt més responsable”.

Una altra dissenyadora que es troba en la mateixa situació complicada és Olga Menchén, de la marca Menchén Tomás, coneguda per omplir la catifa vermella de gales de cinema i festes plenes de celebrities. Tomás diu que està “preocupadíssima” per la situació actual i també per la tornada, que diu, “serà molt dura”.

Ells també han fet un ERTO i esperen poder reincorporar tots els treballadors quan passi la crisi, però reconeix: "La tornada a la normalitat no serà normal i cal que anem canviant el xip”. I apunta: “Hauríem d’aprendre a valorar els ateliers que, com el nostre, fa vint-i-cinc anys que treballem aquí, cosint aquí, amb tallers d’aquí... Crec que hem de posar en valor aquestes coses, perquè ho havíem perdut. Hem de posar en valor tot el talent que tenim i que havíem oblidat, perquè la gent vol samarretes a 3 euros i les compra sense pensar què hi ha al darrere i tot el que suposa per al planeta i per a la gent que les fabrica”. “Hem mirat cap a una altra banda i això no pot ser, hem de tornar amb una altra mirada”, demana.

Diu que al sector de la moda catalana estan “ofegats i intentant sobreviure aixafats sota grans marques”, i lamenta que l’administració no els cuida. “Ara s’hauria de fer alguna campanya a escala pública per animar la gent a creure en els creadors d’aquí, perquè comprin els nostres productes”, i afegeix que “la moda dona de menjar a molta gent d’aquest país però ningú ho sap”.

Mentrestant, des de l’administració ja han avançat que la pròxima edició del 080 –la passarel·la que dona visibilitat a les marques catalanes– es posposa sense data fins que no hi hagi un pla de desconfinament més clar. La directora del certamen, Marta Coca, explica que “els dissenyadors estan patint molt per aquest confinament” i reconeix que el sector està “fotut i tocat”. Ella, en la mateixa línia que els dissenyadors, demana “tornar a posar en valor el km 0 de la moda, les coses fetes aquí”, i espera que la gent “vulgui donar suport a les nostres empreses”.

Tot i això, reconeix que és possible que convisquin dues tendències contradictòries perquè la crisi econòmica que vindrà deixarà moltes famílies tocades. “És possible que hi hagi gent que vulgui canviar el model de consum i que aposti pels creadors d’aquí, però seran els qui no estaran patint les conseqüències econòmiques de la crisi, perquè moltes famílies no ho podran fer perquè la renda haurà disminuït molt”.