Diumenge d’insurrecció
A La nit de Sant Joan, Jaume Sisa cantava: “Te esperaré el domingo para verte llegar, con tu vestido rojo y suave caminar”. No crec que pensés en la cursa d’ahir, ni en Sebastian Vettel, però l’actuació de l’alemany, que ja ha guanyat dues de les tres curses que s’han fet aquest any, va tenir el mateix tarannà pausat de la cançó. Gairebé fàcil. Perquè si a Xangai Räikkönen li va complicar les coses frenant-lo més del compte, ahir va ser Bottas -que havia sortit des de la pole - qui va fer el mateix, però amb Hamilton. L’any passat Lewis va perdre el títol a la segona meitat de la temporada, i aquest li pot passar a la primera.
La cursa de Sakhir va tenir tan poca substància -més enllà de l’habitual dosi de ridícul a McLaren, i l’encegada defensa que alguns van fer de la trompada que Sainz li va clavar al passerell Stroll-, que tot l’interès va passar dies abans, quan a Bahrain es va fer oficial que Alonso canviarà el GP de Mònaco per les 500 Milles d’Indianapolis.
L’asturià ja té el pap ple de fer el préssec amb el seu cotxe. Ahir va trencar el segon motor del cap de setmana quan només faltaven dues voltes, i el seu company no va poder ni començar.
L’única manera que tenen de retenir-lo és deixant-li fer el que li plagui. No marxarà així com així; renunciar al salari que cobra seria de ximples. I no oblidem que gran part de la seva infància com a pilot de karts la va passar a Catalunya. Alguna cosa bona devia aprendre aquí. Però el seu contracte té una clàusula que l’allibera del seu vincle si el cotxe no te un mínim nivell de competitivitat, com és clarament visible. Ara ha estat Indianapolis, però potser l’any vinent serà Le Mans, qui sap si amb un Porsche, ja que sempre ha dit que vol córrer les 24 Hores, peti qui peti. O més ben dit: sigui com sigui, perquè el capítol de petar ja el té prou cobert amb Honda. Mentre la bota de Sant Ferriol no pari de rajar, endavant. I si a més es diverteix… Enveja que li tinc!
El repte d’igualar el Grand Slam de Graham Hill l’honora. No és fàcil. Si no se’n surt, les crítiques seran ferotges. I injustes. L’aventura que ara es planteja és, probablement, el més bonic que ha assumit mai.
N’hi ha que diuen que això és una rebel·lia cap a la F-1. Fins i tot un acte d’insurrecció. Tot el contrari. A Liberty Media, que són americans, estan entusiasmats amb la torrentada informativa que s’ha desbocat.