La diversitat com a eina imprescindible
“Per què no tenim idees fresques?” L’Íngrid Hinojosa va començar dissabte una ponència destinada a entrenadors de bàsquet amb una vinyeta en què es podien veure cinc persones molt semblants fent-se aquesta pregunta. Tots vestien igual i tots tenien barba. La resposta era òbvia i incitava a reflexionar sobre com d’important és tenir diversitat dins de les persones que ocupen càrrecs amb poder de decisió. La professora del centre de Barcelona de l'Inefc i membre del Grup d'Investigació Social i Educativa de l'Activitat Física i l'Esport (Giseafe) va utilitzar aquesta provocació inicial per conscienciar els assistents a la seva xerrada telemàtica dels avantatges de potenciar la diversitat en els clubs esportius.
“Les organitzacions amb una plantilla diversa tenen un avantatge competitiu i solen tenir més bon rendiment. A més, es millora la captació, la progressió i la retenció de la plantilla. Un altre dels aspectes positius és que es potencia la creativitat i s’impulsa la innovació. Si totes les persones tenen el mateix perfil sempre tindran les mateixes idees i arribaran a les mateixes conclusions. Apostar per la diversitat permet atreure el talent i tenir una rotació inferior. L’últim avantatge té a veure amb una resolució de conflictes més bona i amb una optimització de la presa de decisions”, va explicar Hinojosa.
“Les dones estan infrarepresentades com a esportistes i el percentatge encara baixa més quan parlem d’entrenadores. A mesura que el nivell augmenta la proporció de dones va disminuint; es provoca un coll d’ampolla. La situació s’agreuja quan parlem de càrrecs de decisió. Ens trobem amb el sostre de vidre, una metàfora que ens permet explicar que, malgrat que no existeixen barreres visibles, no hi ha dones al capdamunt de les organitzacions esportives”, va argumentar. La professora va aportar eines per incorporar la perspectiva de gènere dins d'un club. Una de les seves reivindicacions va ser la necessitat de tenir models de referència. “Si en un club no hi ha entrenadores ni dones en els càrrecs de direcció, serà molt difícil que una jugadora intenti fer el pas”, va analitzar.
Campanyes de captació, programes de mentoria i lideratges inclusius van ser algunes de les propostes que Hinojosa va fer per començar a avançar en una societat que necessita repensar moltes coses. “Quan una banqueta queda lliure, a qui ens imaginem ocupant-la? Sense la presència de referents és difícil que la mentalitat de qui pren les decisions canviï”, va alertar.
