Divorci a la barcelonista
BarcelonaNi Robert Fernández ni Pep Segura veien clar fitxar Seri. Consideraven que fer un esforç per un jugador com Verratti sí que valia la pena, però que no calia fer-ho per Seri. Abans el que es tenia a casa que fitxar l’ivorià. Als despatxos inicialment van fer cas, però després del desastre de la Supercopa es va collar per fer més fitxatges del previst i dins del Barça alguns negociaven amb el jugador, quan els responsables esportius no ho veien clar.
El gran problema del Barça és no saber què està fent el Barça. Molts directius creuen que saben més futbol que qui analitza centenars de partits. I qui analitza els partits, dubta quan veu la Supercopa. El club necessita tenir un full de ruta, una idea clara de com actuar. I després, aquesta línia pot agradar o no. Però cal ser coherent. El problema és anar improvisant, canviant cada tres dies.
La pèrdua de pes al mercat del Barça és alarmant. No pots fitxar qui vols, no saps vendre qui vols vendre i per acabar-ho d’adobar, fas enemics. La forma de defensar els seus interessos del Liverpool i el Borussia de Dortmund, per posar dos casos, és exemplar: si volen endur-se Coutinho i Dembélé, que paguin el que toqui. I si el jugador s’emprenya, ja s’animarà quan entengui que li toca seguir un any sencer amb ells. El Borussia ja ha criticat que el Barça estigui darrere l’actitud, poc professional, de Dembélé, i altres clubs alemanys, com el Bayern, titllen el Barça de club poc elegant. Al Liverpool, tres quarts del mateix. I al Niça? El club francès acceptava negociar per Seri, però es va enfadar, ja que va demanar no negociar abans del partit on es jugaven la Champions d'aquest dimarts. El Barça no els va fer cas. I per acabar-ho d’adobar, ara descarten fitxar Seri.
Són dies estranys. Amb un 'hacker' anunciant fitxatges a les xarxes del club i els jugadors utilitzant aquestes xarxes per fer arribar, amb unes senzilles fotos, què en pensen, de tot plegat. Just quan el club denuncia Neymar, ells el reben deixant clar que l’estimen i l'enyoren. El barcelonista, per moments, és com un nen que queda atrapat entre els pares, que amenacen amb el divorci. Estimen els jugadors, però depenen molt de l’altre, la directiva. Una directiva tan nerviosa que si es recorden tots els canvis fets a les àrees esportives, institucionals o de comunicació els darrers mesos, fa por. El Barça està vivint un estiu que sembla una broma de mal gust. I els jugadors ho saben. Són prou llestos per saber que enviaven un missatge clar, amb aquelles fotos: menys denúncies i més fitxatges.