Divorci JxCat-PDECat i Iglesias fora de joc altre cop
La setmana catalana està marcada pel divorci entre JxCat i el PDECat, mentre a Madrid Podem veu, un altre cop, com el PSOE l’ignora en les operacions d’estat, com la fusió entre CaixaBank i Bankia o la fugida del rei emèrit.
Ja s’ha dit tot sobre els canvis exprés en el Govern que dijous va fer el president Torra, però m’interessa assenyalar que la jugada no ha acabat d’agradar a ningú fora del seu més estricte cercle de confiança. Els partits es defineixen per com tracten els seus membres (sovint fan seu el lema dels marines, No one behind ), i en l’univers postconvergent molts pensaven que algú com Miquel Buch, amb una extensa trajectòria política a CDC i amb pedigrí independentista, no mereixia aquest final. Un conseller comentava el mateix dijous que la nit abans havia estat parlant amb Buch per fer un acte conjunt, cosa que indica que el titular d’Interior no sabia que el seu cap rodolaria poques hores després. Els seus sanglots davant de Mònica Terribas en van emocionar més d’un, i diputats com Gemma Geis li van fer un tuit d’agraïment. ¿Així és com s’acomiada algú dels seus? A l’antiga Convergència això no hauria passat mai.
En el cas d’Àngels Chacón l’explicació era molt fàcil, però tampoc no està clar que tot JxCat volgués obrir ara un front amb el PDECat. En aquest àmbit hi ha una divisió molt clara entre els independents puigdemontistes i els juntistes que provenen de CDC. Entre aquests últims el trencament amb el PDECat provoca dubtes polítics (“Hi sortim guanyant?”) i, no menys important, té un cost personal. Al capdavall, mai se’ls va dir que arribaria un dia en què haurien de triar entre Puigdemont i Mas, i això els ha trencat l’ànima. Qui millor ho ha expressat aquesta setmana ha sigut l’alcalde d’Avinyonet, Cèsar Herráiz. Quan Jordi Basté li va preguntar de quin partit era, va respondre: “Doncs ara quasi ja no ho sé, però em vaig presentar per JxCat”. I quan Basté li va insistir si se sentia més a prop de Mas o de Puigdemont va respondre una mica esglaiat: “Dels dos!” Per cert, Mas podria parlar en els pròxims dies i aclarir la seva posició.
A Madrid, Pablo Iglesias està descobrint aquests dies la lletra petita del pacte de govern amb el PSOE, que bàsicament diu que a ell li deixen marcar perfil amb ajudes socials i discursos contra la monarquia però que les coses realment serioses, els afers d’estat, les porten els socialistes en exclusiva. Iglesias no sabia res de les gestions que s’estaven fent per construir el primer banc espanyol, fruit de la fusió entre CaixaBank i Bankia, una operació que enterra el seu somni de convertir l’antiga caixa madrilenya en una banca pública potent per reconstruir l’economia. Com ja li va passar amb la fugida del rei emèrit, se n’ha assabentat per la premsa. La cartera de greuges es va omplint a poc a poc i, coneixent Iglesias, intentarà tornar-s’hi algun dia. Potser la negociació dels pressupostos amb Cs podria ser una bona oportunitat.
La fins ara consellera d’Empresa, Àngels Chacón, va acomiadar-se dijous del càrrec col·locant la seva fotografia al costat de tots els consellers del ram des de la recuperació de la Generalitat. L’única en color. Àngels Chacón ha sigut l’única dona que ha ocupat aquesta responsabilitat des del 1980. Entre l’exconseller Josep Rull i ella hi ha el 155 per posar de manifest la suspensió de l’autonomia el 2017.
EL DETALL
Dijous es va nomenar els nous consellers d’Empresa, Ramon Tremosa, i d’Interior, Miquel Sàmper. Fins dimarts que ve, però, no es nomenarà la nova consellera de Cultura, Àngels Ponsa. Abans ha de ser cessada com a directora general del departament pel Govern. Fins llavors qui ha assumit les competències de Mariàngela Vilallonga ha estat el conseller de Territori, Damià Calvet.