Els usuaris són les víctimes del doble desastre de Rodalies
BarcelonaSense un bon transport públic no es pot concebre un país modern, eficaç i mediambientalment sostenible. En ple segle XXI, en una societat que cada cop s'ha de moure més, en una Catalunya ciutat amb una gran àrea metropolitana, en una economia desenvolupada i en un planeta en plena crisi climàtica, el transport públic de proximitat és essencial. També ho és per raons d'equitat. No tothom es pot permetre el transport privat diari. Per tot això, els usuaris dels mitjans de transport públic no han deixat de créixer els últims anys. Bé, no han deixat de créixer amb una excepció: els trens de Rodalies. Entre els anys 2006 i 2017, a l'àrea metropolitana de Barcelona l'ús del metro ha augmentat un 10,5%; el de l'autobús, un 8,6%; i el dels Ferrocarrils Catalans, un 8,1%. En canvi, l'afluència d'usuaris a Rodalies en aquesta regió metropolitana ha caigut en aquest mateix període un 7,2%. La comparació és clamorosa i parla per si mateixa. Com pot ser? La resposta és evident: el mal servei ha expulsat la gent. Els usuaris són les víctimes d'un maltractament evident, com ahir va posar un cop més sobre la taula la Cambra de Comerç de Barcelona.
Sens dubte, aquestes dades de Rodalies són un autèntic desastre. I són fruit d'un altre desastre: la manca d'inversió i de manteniment de les línies per part de Renfe i Adif. És a dir, l'endèmic oblit en què l'Estat té aquesta infraestructura bàsica per a la societat catalana. Passen els governs, creix la desafecció de la societat catalana cap a l'Estat i, increïblement, no es corregeix un servei tan bàsic com aquest. No hi ha resposta. Sembla impossible. La primera gran manifestació de la Plataforma pel Dret a Decidir (PDD) data precisament del desembre del 2007 i va centrar-se ja aleshores en el mal servei de Rodalies. De manera inesperada, la PDD va reunir al centre de Barcelona centenars de milers de persones per protestar contra el caos de Rodalies a causa de l'arribada de l'AVE. Va ser un avís. Un avís menystingut, tal com reflecteixen les dades.
De les catorze actuacions de la xarxa ferroviària recomanades per la Cambra l'any 2006, només tres –totes de Ferrocarrils de la Generalitat– estan en funcionament. Encara que sigui veritat, com addueix Rodalies, que des del 2014 hi ha hagut una remuntada d'usuaris fruit de l'inici de sortida de la crisi, les inversions brillen per la seva absència. El mateix accident de Vacarisses de fa uns dies, amb un mort, és de per si simptomàtic. L'Estat no ha fet ni ha deixat fer. No ha invertit ni ha fet cap pas per traspassar les competències ni per executar inversions, tal com reclama la Generalitat. De fet, la Cambra de Comerç reclama amb raó més coordinació entre administracions. Però és que la solució encara hauria de ser més ambiciosa. Només amb una autoritat única del transport gestionada des de la proximitat i que es responsabilitzés de tots els serveis s'aconseguirà corregir dèficits i racionalitzar xarxes. La situació actual no va enlloc. I els qui ho pateixen cada dia són els usuaris.