Donald Maclean, membre de la junta de Business for Scotland, la potent associació de més de 3.000 empreses que donen suport a la independència, ho té clar quan l’anem a veure a la seu de l’entitat a Glasgow. “Tenim confiança en el resultat del referèndum. Les enquestes no reflecteixen el fet que, per primera vegada a la història, un 97% dels electors s’han registrat per anar a votar. No hi ha pautes de comportament en relació als electors que en altres comicis tenien un comportament abstencionista, i que aquest cop aniran a votar perquè volen decidir sobre el seu futur i fer-ho des d’Escòcia”. Maclean, director de desenvolupament de negoci de l’entitat cooperativa, una espècie de Cercle Català de Negocis a l’escocesa, defensa l’opinió que les crides de Westminster en relació a una devolution max, o oferta de més autonomia per al seu país, són en realitat brindis al sol, buits de contingut i desautoritzats fins i tot per alguns diputats tories anglesos. Mentrestant, el canal de notícies Sky News, propietat del magnat Rupert Murdoch, ja està parlant obertament de com serà el Regne Unit sense Escòcia. Al carrer ens sobta el fet que no hi ha gaire banderes escoceses, però predominen els adhesius del yes als semàfors i a les bústies, així com els pins a les solapes.
Els referèndums d’independència del Quebec van ser protagonitzats per dos factors que van fer decantar la balança cap al no. Molts col·lectius d’immigrants no van veure clara l’oferta francòfona, i el vot femení es va comportar seguint les pautes tradicionals, segons les quals les dones avaluen els riscos d’una manera més conservadora i en relació a les perspectives de prosperitat per a les pròximes generacions. Per aquest motiu necessiten estar més convençudes que els homes abans de decantar-se per un vot afirmatiu, sobretot en cas de canvis profunds en una societat, com en un procés d’independència. D’altra banda, una part del vot femení provinent de les capes més humils de la societat mostraria un comportament menys interessat en la política i per tant més abstencionista que la resta.
Contràriament al que passava fa uns mesos, Escòcia no sembla que estigui patint cap d’aquests problemes en relació al referèndum. Escòcia només representa vora un 8% de la població del Regne Unit, i podria convertir-se en la perfecta terra d’acollida per a molts estrangers. D’altra banda, les dones són el 52% de l’electorat escocès, i l’SNP i la campanya del Yes Scotland les han tingut molt en compte des del primer dia. Fins fa pocs mesos, els estudis d’opinió del govern d’Escòcia coincidien a indicar que hi havia més dones que homes que volien votar que no, així com més dones que homes que volien abstenir-se. A això s’hi sumava el fet que la figura d’Alex Salmond no era percebuda d’una manera especialment positiva per l’electorat femení. Aleshores, la campanya Dones per Escòcia va començar a generar continguts ad hoc, explicats utilitzant un llenguatge, un imaginari i un disseny específics. Els estudis i la universitat gratuïta, la sanitat pública, l’estat del benestar, els fills i la família van guanyar cada cop més protagonisme en una campanya adreçada a un país que sociològicament vira cap a l’esquerra i que es mira amb reticència les despeses del govern de Londres, potser més interessat a defensar la influència de la Gran Bretanya a l’exterior que a millorar de manera efectiva de la qualitat de vida dels seus conciutadans.
La periodista Rosemary Goring, del diari Herald Scotland, ho resumeix així: “Les dones ja no estan espantades pel canvi”. Explica que tothom a Escòcia és conscient de la importància del vot femení, i rebat la idea del suposat comportament més tímid o apàtic de les dones. “El que passa és que els vots de les dones són més difícils de guanyar. No se’ns convenç com un ramat, no tenim mentalitat de club, ni tradició de debat polític. L’única cosa que semblava ser certa és que quan anàvem en grup, tendíem a dir que no”. Arribem així a una enquesta publicada el mes passat per ScotCen sobre actituds socials dels escocesos que demostrava que, de fet, ja no hi havia diferències entre el vot masculí i el femení en relació al referèndum. Goring està convençuda que les dones d’Escòcia han entès que en totes les decisions que prenem a la vida hi ha un risc, i això inclou votar sí o votar no. La partida està oberta.