Antoni Clapés: “Les dones són una veu molt potent de la poesia catalana actual”

EN TONI va començar estudiant econòmiques “per voluntat ètica; eren els anys 60 i pensava que podia ajudar a canviar el món...”, però és essencialment poeta i amb el temps ha entès que aquell era un desig difícil, però que potser a través de la poesia es pot aconseguir que “certes persones se sentin atretes per la bellesa; que reflexionin i cerquin la veritat”. Durant anys ha treballat com a consultor informàtic i confessa que, com Dr. Jekyll i Mr. Hyde, ha portat dues vides en paral·lel. Durant el dia es dedicava a les feines que li permetien sobreviure i de nits i els caps de setmana s’entregava a l’escriptura de versos. Ha creat diferents editorials independents i actualment dirigeix juntament amb Víctor Sunyol l’editorial de poesia Cafè Central. Com a poeta i com a editor, celebra la incorporació de les dones a la poesia catalana: “Hi ha una veu molt potent en la poesia actual representada per les dones poetes”.

La seva és una poesia “de caire breu, que es vol essencial i despullada d’artificis”. Recorda quan va escriure el seu primer poema. Tenia quinze anys i era d’excursió amb l’escola. La imatge d’una ermita envoltada de pollancres groguencs i una creu feta malbé van servir-li d’inspiració per a aquells primers versos, que eren un meditació sobre el pas del temps, sobre la natura. Dues temàtiques que, com mostren aquests versos més recents de l’autor, han estat perennes en la seva obra poètica: “Camí solitari d’espígols / i romanins marcits: / el mur atrapa el reflex / del silenci, l’heura evoca / la possibilitat del mot. / Glaçada / llum de lluna”.

Recorda també una tarda de Divendres Sant, en què va descobrir L’obra poètica de Salvatore Quasimodo: “Aquella lectura em va canviar la manera d’entendre el món i la poesia”. Des d’aleshores s’ha deixat seduir pels poetes italians de l’hermetisme. Actualment rellegeix molt i retorna sovint als versos de Valente o de Hölderlin, de qui diu que “és un autor contemporani malgrat que les seves formes siguin del Romanticisme, perquè expressa el conflicte del poeta amb el món, una cosa molt actual”. Un altre fet que el va marcar va ser la lectura de Poeta a Nova York de Federico García Lorca: “El mossèn ens en va llegir fragments a la classe de literatura i no vam entendre res; però alguna cosa en aquelles paraules em va torbar”. Parlem de la mutació del sentit de cada poema segons el moment vital en què els llegim i em diu: “La poesia ens corprèn sense massa explicació. El lector de poesia s’ha de deixar seduir per quelcom del poema, sense necessitat de comprendre’l del tot. La percepció del poema canviarà segons el nostre estat d’ànim”. “Aquesta és la gràcia de rellegir un poema: un versos que avui no ens diran res, demà ens parlaran”. En aquest sentit, entén el món com una realitat canviant que es transforma condicionada per la nostra percepció: “Pots visitar cada dia el mateix bosc, però sempre serà diferent”.

Llegeix totes les entrevistes encadenades aquí.