Les dones segons Pablo Motos
Dimecres a la nit Antena 3 va emetre 1, 2, 3, hipnotízame, un programa que es basa a hipnotitzar un grup de famosos. Allò de fer-los fer el ridícul mentre se suposa que tenen el seu estat de consciència alterat per les maniobres d’un tal Jeff Toussaint. Els donava un copet al front i queien rodons. Després quedaven a mercè de les seves ordres.
El programa estava produït per Pablo Motos i Jorge Salvador, és a dir, els mateixos que El hormiguero. L’espai mantenia algun dels trets més característics del seu estil, especialment l’humor immadur i masclista.
A un dels presumptes hipnotitzats el deixaven adormit en un llit de matrimoni. Al costat hi van fer estirar una figurant. Es tractava d’una dona gran i grassa. Toussaint li repetia que quan es despertés estaria convençut que havia tingut relacions sexuals amb aquella senyora. Lògicament, la cara de desconcert, vergonya i certa angúnia feia riure el públic i la resta de participants.
També va sortir a participar voluntàriament un matrimoni del públic. Van hipnotitzar (suposadament) el marit i li van ordenar que oblidés que estava casat i van fer que tingués moltes ganes de practicar sexe. A la seva esposa només la van asseure en un tamboret, al costat d’una model impressionant. El presentador i director del programa, Jandro, va ajudar el marit a interactuar amb les dues dones. Per descomptat, l’home hipnotitzat expressava cert rebuig per la seva esposa, que tractava com una desconeguda i valorava amb un condescendent “és simpàtica”. En canvi, es mostrava enlluernat davant la model i admetia que tenia moltes ganes de lligar amb ella. Tothom (inclosa la seva dona) es feia un tip de riure. Per compensar la muller, van ordenar a l’home que quan es despertés li fes el petó amb llengua més apassionat que hagués fet mai. Efectivament, després de l’“1, 2, 3” de rigor, es va abraonar contra la dona morrejant-la com si se l’hagués d’empassar sencera. Ningú no li va demanar a ella si allò li semblava bé. No va haver d’obrir la boca excepte per entomar les mandíbules del marit sense temps de reacció.
És aquest entreteniment que en diuen familiar amb el segell de Pablo Motos. Tot sembla molt blanc i innocu però té de fons aquests estereotips carques, de les pel·lícules d’Esteso i Pajares. L’enaltiment de la femella exuberant i el menyspreu foteta cap a les que no s’hi assemblen. Humor passat de moda amb les dones com a subjecte passiu, material de caça o objecte sexual. El masclisme, com la hipnosi, és una alteració de la consciència però molt més greu i profund. Tant de bo es pogués fer desaparèixer comptant fins a tres amb un copet al front. La llista dels que ho necessitarien no s’acabaria mai.