Indiscreció
La gran dama de la novel·la negra, Donna Leon, al 'Rar'
Director creatiu del 'Rar'Eren dos quarts de set del matí quan el ferri que venia de Split va fer la seva entrada al port. A la coberta feia força fresca encara que ja era primavera. A més, el dia era lleig, gris, humit i plovia lleugerament. Panorama immillorable per admirar una de les ciutats més fascinants i romàntiques, Venècia.
La primera setmana, sortia ben aviat de casa. Volia reviure el seu primer dia. Després, tornava i es dedicava a escriure una estona. Li agradava anar al mercat de Rialto, el 'cuore' de la ciutat, i comprar 'raddicchio', 'carciofi'... per cuinar a casa.
De tant en tant menjava fora, en una 'trattoria' deliciosa i familiar, demanava un 'fegato' amb ceba confitada i polenta, mentre prenia una copa de 'prosecco'. Feia una llarga passejada i tornava a treballar fins a l’hora de sopar quan, en un moment de debilitat turística, s’endinsava en el bullici del Harry’s Bar, del Cipriani. Sempre ple d’italians de tota la vida i alhora de turistes, en una proporció ben estudiada. Començava amb un 'bellini' i després uns 'spaghettini'. El compte acostumava a ser bastant elevat, però el tercer dia consecutiu el 'maître' va preguntar-li si li podria dir, si no era indiscreció, què feia a Venècia. “M’he instal·lat a viure aquí, penso quedar-me una llarga temporada”, va contestar en perfecte italià. A partir d’aleshores, i tal com li havien dit l’Oscar i la Sílvia, el compte va ser radicalment reduït a la meitat. Què seria del Harry’s Bar, Caffè Florian etc., etc. sense autèntics italians?
Donna Leon continua passant llargues temporades a Venècia. Gràcies a ella parlem de novel·la negra, premis literaris, fem un petit tast de Sant Jordi, gaudim de l’òpera i descobrim en primícia un restaurant venecià de Barcelona que ben aviat estrenarà llibre.