Dos aparadors d’estiu per convèncer Valverde

BarcelonaCinc partits. Més de 450 minuts per demostrar el que poden arribar a fer. Centenars d’accions de joc en un context d’autoestima alta perquè els aficionats del Barça transformin la imatge del futbolista tímid i de vegades imprecís que han vist al Camp Nou i comencin a engrescar-se amb un jugador diferent, atrevit, fins i tot líder. Reivindicar-se no serà l’aspiració de Denis Suárez a l’Europeu sub-21 (que es podrà seguir pel canal Be Mad) ni la d’André Gomesa la Copa Confederacions (Gol), però, en òptica blaugrana, el paper que facin serà un dels principals estímuls de les dues competicions que ocuparan l’activitat futbolística fins a finals d’aquest mes. Altres noms d’interès culer seran, també amb la selecció espanyola sub-21, els de Gerard Deulofeu i Héctor Bellerín, constantment vinculats al pròxim projecte de Valverde, i, a la Confederacions de Rússia, el de Marc-André ter Stegen, previsiblement titular amb una Alemanya de circumstàncies.

Clima de confiança

Segons ha pogut saber l’ARA, a l’entorn de Denis Suárez no li consta res que faci pensar que el gallec no continuarà al Barça la temporada que ve. Ni per part del club ni per voluntat de Valverde. Els plans del migcampista passen pel Camp Nou, on vol triomfar. Però fer-ho passa per estripar la tela protectora amb què s’ha cobert aquest primer curs i començar a alçar la veu.

I és en aquest punt en què l’Europeu sub-21 de Polònia pot ser determinant. Vestint el dorsal 10 i amb la seguretat que li transmet el seleccionador Albert Celades, Denis Suárez aspira a ser el canalitzador del joc de la rojita. O un d’ells, juntament amb Saúl Ñíguez, Marco Asensio o Dani Ceballos, els altres tocadors de l’espanyola, que debuta avui contra Macedònia. S’hauria de veure una versió de Suárez molt més participativa, més omnipresent que no pas la que es veu al Barça. Fins i tot amb aquella dosi d’arribada a l’àrea que havia insinuat en les etapes a Sevilla i Vila-real, i que com a blaugrana no ha tingut. Que toqui la pilota -o, més ben dit, que faci una passada- cada dos minuts i mig com ha passat enguany és massa poc bagatge per a un jugador que ha d’anar assumint els minuts que deixi lliures la gestió física d’Iniesta.

Tampoc són convincents els gairebé tres minuts (2,73) que passaven entre intervenció i intervenció d’André Gomes aquesta temporada amb el Barça. Amb Portugal, l’ex del València s’expressa amb menys tensió que al Camp Nou, demana més pilotes, es mou amb autoritat. No busca no molestar, sinó que busca decidir. Va repartir una de les assistències en la victòria contra Xipre, en els amistosos de preparació, per exemple. A Sant Joan Despí, de fet, tenen l’esperança que la Copa Confederacions, per molt que pugui carregar-li unes cames que necessitarà fresques durant la temporada, l’ajudi a fer el clic que va començar a fer al tram final de la temporada, quan va haver-se d’encaixar al lateral dret per exigències del guió. Curiosament, va ser allà, allunyat de la seva demarcació més natural, on millor va rendir. Allunyat del context de màxima exigència. Com ara amb Portugal, aïllat de la pressió del Barça. Debuta demà contra Mèxic.

El tarannà de Valverde

Pel que expliquen els que coneixen Valverde, el Txingurri ni posarà creus ni repartirà els galons del vestidor per herència. No serà ben bé començar de zero, però es reiniciaran els comptadors de cadascú. L’última temporada serà una referència sobre la qual es construiran les noves bases, però més des del potencial dels futbolistes -que en alguns casos s’hauran de reajustar i repensar- que des del rendiment amb Luis Enrique. Entre d’altres coses, perquè les consignes de l’asturià anaven en una direcció, i ara Valverde, si fem cas del discurs de la presentació, aspira a dotar el seu Barça de més capacitat creativa, de més pes al mig del camp. I el renovat paper de Denis Suárez i André Gomes s’hauria d’assemblar més al que lluiran amb la seva selecció que no pas al record que se’n té com a blaugranes. La pilota ja és a les seves botes.