Dos camins cap a la final: el de les candidates i el de les sorpreses
De les favorites, només una podrà arribar a Lujniki, on s’enfrontarà a un finalista inesperat
BarcelonaRecta final a Rússia. Els resultats a les eliminatòries als vuitens han teixit dues bandes del quadre per accedir a la final del Mundial ben diferenciades: el de les principals candidates i el de les sorpreses. En un costat, hi ha tres seleccions campiones –l’Uruguai, França i el Brasil– i una ferma candidata –Bèlgica–. A l’altra banda, Rússia, Croàcia i Suècia lluitaran per alçar per primer cop en la seva història el trofeu, mentre que Anglaterra voldrà repetir l’èxit que va aconseguir fa més de mig segle quan va ser campiona (i amfitriona).
Uruguai - França
Cavani i Suárez amenacen la França d’un Mbappé emergent
L’Uruguai de Suárez i Cavani i la França de Griezmann, Pogba i Mbappé al primer duel del quadre de candidates. La selecció uruguaiana, que es va plantar als vuitens amb 5 gols a pilota aturada i cap d’encaixat, es va desfer de Portugal gràcies a un gran Cavani. Fent parella amb Suárez, fa somiar un país de només 3,5 milions d’habitants, però amb dos Mundials. Les seves esperances de derrotar França passen perquè Cavani es recuperi a temps de la lesió al bessó que es va fer contra Portugal.
El combinat francès, sense acabar de tancar una actuació rodona –ni tan sols en la victòria (4-3) contra l’Argentina– parteix com a favorita. Deschamps fia les seves opcions a la possibilitat que Mbappé, Pogba i Griezmann, amb camp per córrer, explotin el seu talent. És un dels blocs amb més talent, però no acaba de plasmar-ho en les seves actuacions corals.
Brasil - Bèlgica
El millor enfrontament dels quarts de final promet un ritme elèctric
El Mundial ofereix el privilegi d’enfrontar en un mateix partit quantitats industrials de talent: Neymar, Coutinho i Gabriel Jesús contra Hazard, Lukaku i De Bruyne. Un duel d’alt voltatge en què una de les principals favorites es mesurarà amb una selecció que vol deixar de ser promesa per ser present. Neymar arriba endollat després de liderar una gran actuació contra Mèxic. Fins als vuitens, el Brasil havia funcionat gràcies a la seva fiabilitat i als gols i les assistències de Coutinho, però contra els mexicans va ser l’estrella del PSG qui els va donar triomf. La 'canarinha' ha trobat l’equilibri entre el lideratge defensiu de Thiago Silva, Miranda i Casemiro i la pólvora dels seus davanters.
El migcampista del Reial Madrid, però, no jugarà contra Bèlgica per acumulació de targetes grogues. Fernandinho el substituirà. Una baixa que voldria aprofitar la selecció del català Robert Martínez, un bloc que enamora a partir de tres quarts de camp però que peca de falta de solidesa en la defensa. Tenen estrelles, recursos a la banqueta i un tècnic amb idees: després d’anar perdent 0-2 contra el Japó, va fer dos canvis que van capgirar el rumb del partit fins al 3-2 final.
Rússia - Croàcia
Una amfitriona amb la moral pels núvols contra un conjunt molt sòlid
A la banda del quadre de les sorpreses hi trobem una Rússia que, tret de la desfeta (3-0) contra l’Uruguai, ha rendit per sobre de les expectatives. Amb Txérixev com a estrella inesperada al costat del cervell del migcampista Golovin i el treball en la punta d’atac de Dzyuba, la victòria contra Espanya als penals va suposar una injecció d’optimisme que voldran allargar contra Croàcia.
El combinat balcànic, amb el permís d’Anglaterra, és el principal candidat a arribar a la final d’aquesta banda del quadre. Tot i una segona part molt discreta contra Dinamarca que els va dur a la pròrroga i als penals, el seu perill rau en una sala de màquines comandada per Modric i Rakitic.
Suècia - Anglaterra
Història de dues amfitriones: curar una decepció o repetir un èxit llunyà
Suècia, juntament amb Rússia, s’ha guanyat el dret a ser la revelació del Mundial. En l’era post-Ibrahimovic somien a tornar a disputar una final mundialista després de la que van perdre el 1958 a casa contra el Brasil. Mentre que Anglaterra, liderada pel golejador Harry Kane, confia a posar remei les actuacions decebedores dels últims anys i tornar a tastar la glòria que van tocar el 1966, quan van acollir el Mundial i van guanyar l’Alemanya Federal a la final.