Al lobi de l’Hotel Sheraton Times Square hi ha una cua de periodistes intentant passar un control de seguretat. Són les 10 del matí de divendres i el cap de setmana de l’All-Star tot just comença en una gèlida Nova York. Al primer pis, en una sala gegant, les taules estan preparades perquè els jugadors participants atenguin els més de 1.800 periodistes acreditats. L’execució precisa de l’organització fa que a les 11 en punt els jugadors comencin a aparèixer. Els quatre all-star dels Atlanta Hawks, Horford, Teague, Korver i Millsap, seuen junts en un set de televisió. Dwyane Wade, baixa per lesió, entrevista el seu amic i excompany LeBron James. Matthew Dellavedova, aquest jugador d’aspecte tan corrent que ens fa pensar que qualsevol de nosaltres podria arribar a la NBA, saluda el seu company Kyrie Irving. Dos mites apareixen. Penny Hardaway parla amb els mitjans i Scottie Pippen saluda efusivament Brian McIntyre, l’històric executiu de comunicació de la lliga. La NBA uneix passat i futur millor que ningú, i el reconeixement als que van fer possible el creixement de la lliga és una prioritat i una senya d’identitat.
Els jugadors de la Conferència Oest es distribueixen per taules, i Marc Gasol amb prou feines pot fer-se pas per seure a la seva cadira. L’expectació que genera és brutal; amb molta diferència el jugador amb més periodistes al seu voltant. Relaxat, simpàtic, carismàtic. Atén a tothom, premsa catalana, internacional, americana i local. Un periodista de Nova York li pregunta per la ciutat. El Marc respon però la pregunta és trampa. Volen saber si li agradaria jugar aquí algun dia. Quan sigui agent lliure podrà triar el seu destí, i ho té tot per ser el referent en un mercat gran, mediàtic i internacional com Nova York. Per la sala passeja envoltat de càmeres Abhishek Bachchan, una estrella de Bollywood que l’endemà participarà al partit de famosos. Ningú sap qui és però ell fa esforços per aparentar celebritat. Quan acaba de parlar l’Oest Marc Gasol el saluda, i poc després el seu germà apareix a la sala. És el torn de l’Est i un català, de nou, genera tanta expectació com qualsevol altre jugador, fins i tot un LeBron James que no es treu les ulleres de sol.
El Pau exhibeix el patró familiar: amabilitat, temps per a tothom -fins que el fan marxar- i l’actitud d’algú que sap que viu un moment històric -dos germans titulars en un All-Star- de què vol gaudir cada segon, sense presses. Trey Kerby, un periodista americà, bateja els Gasol com “els més macos de la NBA”. Probablement ho deuen ser. També són dos catalans al centre del món.