Draghi s'acomiada de l'Eurocambra defensant que encara es poden retallar més els tipus d'interès

Brussel·lesBalanç agredolç davant l’Eurocambra dels vuit anys de Mario Draghi al capdavant del Banc Central europeu (BCE). El banquer italià hi ha comparegut per últim cop després d'un mandat en què va contribuir a salvar l'euro en la seva primera gran crisi, però conscient que l'economia europea no aconsegueix sortir-se'n. El discurs ha arribat dues setmanes després de fer servir un últim paquet de munició monetària amb una nova compra massiva de deute i encarint els dipòsits bancaris, però avisant que encara es pot anar més enllà. Una porta que Draghi no tanca perquè no veu símptomes que l'economia repunti aviat. Ho deixa tot a punt per si cal actuar un altre cop, però qui decidirà si prémer de nou aquest botó és la seva successora, Christine Lagarde, que ja es va posar al seu costat en la seva compareixença a l'Eurocambra fa unes setmanes.

"Tenim espai per reduir encara més els tipus d'interès si és necessari", ha dit. Fa dues setmanes el BCE anunciava un encariment dels interessos que fa pagar als bancs per guardar els seus diners, del 0,4% (d'on no s'havia mogut des del 2013) fins al 0,5%. L'objectiu d'aquesta mesura és estimular les entitats financeres a concedir crèdit i fer circular els diners. Però amb les declaracions d'aquest dilluns Draghi avisa que encara té més marge. De moment, els tipus d'interès generals es mantenen al 0%. L'altre anunci del paquet de mesures va ser una nova compra de deute per valor de 20.000 milions d'euros a partir del novembre i sense data final.

"Estem a punt per, si cal, ajustar tots els nostres instruments per arribar a l'objectiu d'inflació", ha dit el banquer. El mandat del Banc Central Europeu és el d'aconseguir estabilitzar la inflació (els preus) a un nivell pròxim però inferior al 2%, una xifra que no aconsegueix atrapar des dels últims anys perquè l'alentiment econòmic que es creia un sotrac "temporal" ha acabat sent més "llarg i profund" del previst i sense senyals de millora: "Mirant endavant, les dades no mostren símptomes d'un repunt de l'economia de l'eurozona".

Un adeu pessimista

L'anunci de reactivar l'artilleria de fa unes setmanes no ha estat exempt de polèmica. Veus més ortodoxes, com la del president del Bundesbank alemany, Jens Weidmann, són contraris a continuar injectant diners a l'economia, preocupats per la rendibilitat d'un sector bancari àvid d'una pujada de tipus. Draghi, però, s'ha defensat sense fissures i ha recordat que justament és l'economia alemanya (el 27% del PIB de l'eurozona) una de les més afectades per aquest alentiment, per la importància que hi té el sector manufacturer.

Per això també ha tornat a exigir acció als governs. El BCE no es cansa de repetir que les polítiques monetàries no acabaran de fer efecte sense l'acompanyament coherent de les polítiques fiscals. És a dir, sense que els països que tenen marge per fer-ho (superàvit) comencin a invertir per estimular l'economia. Justament aquests països són Alemanya o Holanda, que han començat a canviar de mentalitat i han anunciat que es començaran a gratar la butxaca. Per acabar-ho de fer de manera eficient, però, recorda que cal un pressupost comú de l'eurozona que es pugui activar quan hi hagi crisi i completar del tot la unió monetària i de capitals per deixar de competir amb inferioritat de condicions amb economies que sí que compten amb aquests instruments, com ara la dels Estats Units.

Draghi ha comparegut aquest dilluns per última vegada davant el Parlament Europeu com a president del BCE amb el regust agredolç de ser rebut com un dels 'salvadors' de l'euro però conscient que el deixa a les portes d'una altra recessió i que no s'han fet tots els deures per fer la pròxima caiguda menys dolorosa: "Ignorar la necessitat d'arreglar les debilitats institucionals que encara ens queden malmetria seriosament la feina feta fins ara".