El dret a decidir del president
S’està instal·lant la idea que el president del Barça, el dipositari de la sobirania popular que es va expressar en les últimes eleccions, el màxim responsable de la institució, s’ha d’apartar en la decisió estratègica més important dels pròxims anys al club: el fitxatge del substitut de Luis Enrique. És a dir, ¿el màxim responsable del club, el personatge al cul del qual es dirigeixen totes les puntades de peu quan surten les coses malament, tot i que a vegades les decisions les hagin pres executius o tècnics, perquè ell n’és el màxim responsable -aquesta responsabilitat que ara recau en Josep Maria Bartomeu-, s’ha de limitar a observar els seus subordinats com fan i desfan? Si es tria la persona equivocada, si el club opta per un tècnic que acaba sortint com el Tata Martino, la dimissió que es reclamarà serà la de Bartomeu, no pas la dels tècnics o executius que hauran fet la feina.
Alerta, que estem en contra d’alcaldades o de gestions de president de fària i conyac a la llotja abans del partit amb la panxa plena, que fitxa l’entrenador de moda o el que li suggereix el seu fill a qui li agrada molt el futbol i té 12 parabòliques per veure partits de totes les lligues. Això passava abans. Tampoc no estic dient que el president hagi de prescindir de l’estructura tècnica i executiva per prendre una decisió xuclant un boli. El que defensa aquest article és que el president no ha de renunciar a la seva condició de líder, i a marcar les línies estratègiques, el retrat robot, o el que espera de com ha de ser l’hereu de la banqueta del Barça. Perquè li toca. I l’última decisió li correspon a ell com a número u de l’equip. Una altra cosa és que ens agradi més o menys la seva figura. Això és discutible i dona per a un debat etern. Però ara per ara els socis han triat Josep Maria Bartomeu i la decisió li correspon a ell. Els executius o tècnics que té per sota tenen la missió de sondejar el mercat, analitzar els possibles candidats i presentar una terna o una llista de deu o cinc candidats. O un de sol i defensar-lo amb tots els arguments. Però la responsabilitat de donar-hi el vistiplau definitiu recau en qui han triat els socis.
¿O és que Joan Laporta no va tenir mèrit a l’hora de triar Rijkaard i Guardiola quan els tècnics i altres directius li oferien altres temptacions? ¿I Sandro Rosell no va tenir l’última paraula en el relleu de Guardiola per Tito Vilanova? ¿I Bartomeu no va tenir part de mèrit en la tria de Luis Enrique?
