El dret a dir barbaritats

TVE va anunciar una entrevista a Arnaldo Otegi i la dreta va posar el crit al cel. Independentment de l’opinió que es tingui d’Otegi -la meva és força negativa- és indubtable que ha tingut un cert paper en la vida política espanyola i que hi ha sobrades raons periodístiques per fer-li una entrevista. I més si tenim en compte que els vots de Bildu poden ser rellevants per a la investidura.

Tots sabem òbviament que Otegi ha estat vinculat a una organització terrorista i que ha estat condemnat, com també sabem que ha tingut un paper rellevant en el camí que ha dut a la desaparició d’ETA. Hi ha mil motius perquè la dreta consideri Otegi un enemic i el combati com a tal, però això no implica negar-li un dret fonamental: la llibertat d’expressió. El problema és que en la cultura de la dreta espanyola quan es parla de llibertats en el primer que es pensa és en com limitar-les. I això ho hem vist amb aberracions com els delictes d’odi que deixen la llibertat d’expressió en mans de l’arbitrarietat del poder. No entenen que el dret de l’altre a poder dir barbaritats és garantia de la pròpia llibertat. I que quan es limita el que es pot dir, se sap on es comença però mai on s’acaba. És més, el que prohibeix, encara que no s’ho cregui, també perd llibertat.

A mi m’indignen alguns arguments d’Otegi, de la mateixa manera que m’ofenen les exhibicions reaccionàries i fòbiques de Vox. Però el dia que a alguns d’ells se’ls prohibeixi parlar, no en dubtin, estarem més a prop que ens prohibeixin parlar a tots. Estaria bé que alguns presumptes liberals rellegissin la Primera Esmena de la Constitució americana, que prohibeix sense embuts “la creació de qualsevol llei que redueixi la llibertat d’expressió”. Malament rai si per defensar el que penses necessites fer callar els altres.

Són temps en què les pulsions autoritàries estan a l’alça. I més en terres on troben fàcil cultiu -Espanya i també Catalunya- perquè, amb el pes asfixiant de la tradició catòlica, mai han anat sobrades de cultura liberal. “El liberalisme és pecat”, proclamava Sardà i Salvany.