De l'estat de dret a l'estat judicial
El creixent poder polític dels jutges domina l'obertura de la XIII legislatura
MadridTot i que els protagonistes de l'acte de constitució de les cambres han sigut Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull, al Congrés, i Raül Romeva, al Senat, qui ha dominat l'escena, entre bastidors, és el poder judicial i, diguem-ne, constitucional.
Entre, d'una banda, la situació generalitzada d'alerta per la fórmula escollida pels diputats independentistes per jurar o prometre la Constitució, i, de l'altra, l'exhortació permanent, abans, durant i després de l'acte, d'Albert Rivera i de Pablo Casado abans i després que la mesa del Congrés suspengués 'ipso facto' els quatre diputats en aplicació de l'article 384 bis de la llei d'enjudiciament criminal, s'han pogut advertir aquests trets de l'estat judicial a què ens referim.
Però és que l'activitat judicial i constitucional prèvia o en paral·lel –i la posterior, esclar– a l'acte de les cambres completa el quadre de la situació. Mentre es desenvolupava l'acte al Congrés, el ple del Tribunal Constitucional admetia a tràmit el recurs d'empara del grup socialista català al Parlament contra la resolució que ha bloquejat el nomenament de Miquel Iceta com a senador autonòmic, primer pas perquè fos president del Senat.
En un llibre titulat Die heimliche revolution vom rechtstaat zum richterstaat ('La revolució secreta de l'estat de dret a l'estat judicial') el jurista alemany Bernd Rüthers, professor emèrit de la Universitat de Constança, examinava, el 2016, l'expansió del poder polític de les institucions judicials, especialment els jutges del Tribunal Constitucional alemany. Els tribunals superiors, segons l'autor, han anat modificant molts principis consagrats per l'estat democràtic de dret a través d'interpretacions, com qui no vol la cosa, de la llei fonamental.
Si aquest procés ha sigut una 'revolució secreta' a Alemanya, el que passa a Espanya podria ser qualificat com una 'revolució transparent'. La revolució transparent de l'estat de dret a l'estat judicial.
La sala segona del Tribunal Suprem s'erigeix com un àrbitre de la situació política i se situa en el centre de l'escena política per desistiment –o encàrrec– del govern de Mariano Rajoy en la fase penal del Procés (querella criminal, instrucció sumarial i judici oral) després que el Tribunal Constitucional fos dotat per la reforma que aquest mateix govern va impulsar el 2015, abans de les eleccions generals, de la força de xoc per actuar (capacitat per fer complir les seves resolucions) i desenvolupés, en relació a Catalunya, la seva facultat comminatòria (encara que no hagi aplicat la facultat d'inhabilitar que li confereix la reforma).
Sens dubte, la palanca de la 'revolució transparent' que condueix a l'estat judicial en aquesta última fase és l'enjudiciament del referèndum de l'1 d'octubre del 2017, tenint en compte que el Parlament català està investigat com una pota del Procés per rebel·lió o sedició. Per això s'asseu al banc dels acusats la llavors presidenta, Carme Forcadell.
Les presons preventives de parlamentaris catalans ja van suposar durant la instrucció una intervenció judicial sobre l'activitat parlamentària (aplicació de l'article 384 bis i instrucció del jutge Pablo Llarena al Parlament per solucionar-ho mitjançant la delegació de vot). I aquestes presons, que es mantenen contra vent i marea, ara que alguns d'ells han adquirit la condició de diputats o senadors, sense "suplicatori retrospectiu", incrementa aquesta intervenció.
La classe política, d'altra banda, ha adquirit certa addicció a basar la seva estratègia en l'acció de les institucions judicials i dels jutges. Sense anar més lluny, la moció de censura de Pedro Sánchez de finals de maig del 2018 es va basar en la sentència del cas Gürtel on s'apuntava, el 24 de maig del 2018, la corrupció sistèmica del Partit Popular. Aquesta addicció l'expressen ara Rivera i Casado, per als quals el més rellevant és expulsar del Congrés i del Senat els dirigents independentistes presos elegits el 28-A.
Es volen posar unes medalles quan en realitat el que farà la mesa del Parlament, amb gairebé total seguretat, després d'unes profundes exhortacions, és aplicar la suspensió amb un dictamen dels lletrats de les cambres. No obstant això, les pròximes eleccions europees "exportaran" un problema politicojudicial que fins a aquest moment es limitava a Espanya.
