És dur ser monàrquic

L’editorial de l’ARA d’ahir ens recordava, a propòsit del rei emèrit (que ara vol pactar amb Hisenda), que el que se li investiga és “una suposada comissió per l'AVE a la Meca que el ministeri de Finances d'Aràbia Saudita hauria pagat a Joan Carles I en un banc suís, uns diners que després l'exmonarca va transferir a la seva amant, Corinna Larsen, per intentar desvincular-se d'uns fons dels quals també era beneficiari el seu fill i actual rei, Felip VI”. La pasta figura que potser és part d’una fortuna a l’estranger que diu el New York Times que puja a 1.800 milions de dòlars.

No he estat mai beneficiària de 1.800 milions de dòlars. Per això no sé quin és el protocol. ¿Algú t’avisa i et fan firmar? O t’ho trobes? ¿Hi tens firma i en pots anar traient pasta, com a segon titular? Si la cosa és com al compte que tens al banc, per anar pagant la quota d’autònoms i la hipoteca, és així. Si jo vull que al compte hi hagi un beneficiari, el beneficiari hi ha d’anar i firmar.

En aquest cas, doncs, Felip VI, el rei d’Espanya, ¿va firmar uns papers? Si els va firmar és còmplice de la brutícia de la dinastia, i no serveix de res que ara, quan s’ha fet públic que hi havia el compte, i no abans, hi renunciï. El fet és que ja sabia que era beneficiari d’un compte brut, que no tributava a la constitucional Espanya. I tot això tenint en compte que la hipoteca ja l’hi paguem nosaltres i que el cotxe aquest, que condueix de vegades, ja deu estar pagat.

Per a mi no és suficient que ara digui que ja no vol ser el beneficiari del compte de son pare perquè l’han enxampat. Trobo que, en el discurs de Cap d’Any, sobretot, ens ha d’explicar si el dia que va anar a firmar i li van donar la targeta, també li van voler vendre una alarma.