Una sèrie que fa estiu

A la plataforma Filmin podeu trobar quatre temporades de The Durrells, una de les sèries més exitoses de la televisió britànica dels últims anys. Està basada en l’obra autobiogràfica Trilogía de Corfú de Gerald Durrell, un prestigiós naturalista, escriptor i presentador anglès. La trama transcorre en els anys trenta del segle passat. Narra les peripècies d’una mare vídua i els seus quatre fills, que abandonen la grisa localitat de Bournemouth per instal·lar-se a l’illa grega de Corfú amb la intenció de trobar una vida més agradable i relaxada. La producció, per tant, té els protagonistes propis de les sèries d’època angleses en què prenen el te amb porcellana fina però en un context insòlit: un Corfú molt salvatge i exòtic. Aquest xoc cultural és el que dona una trama simpàtica a la sèrie. Els Durrell pràcticament no tenen diners i viuen en una casa en un entorn paradisíac però sense aigua corrent ni electricitat. Passen penúries però tots fan un esforç per adaptar-s’hi, conscients que aquella aventura és molt millor que el Bournemouth hostil, estricte i fosc que han deixat enrere. The Durrells és perfecta per compartir en família perquè els protagonistes pertanyen a diferents generacions. La mare, la Louisa, és una dona liberal i progressista amoïnada perquè els seus fills creixin feliços, lluny d’imposicions i tabús socials. El seu fill gran, en Larry, aspira a convertir-se en escriptor d’èxit i es passa el dia amb la màquina d’escriure intentant vendre els seus contes. El segon, en Leslie, està desorientat i, malgrat la seva sensibilitat, només se sent segur jugant amb armes i caçant. La tercera és la Margot, una adolescent que està descobrint el sexe i no vol acceptar els rols que s’imposen sovint a les dones. El quart encara és un nen, en Gerald (el personatge que correspon a l’autor de la biografia que ha donat lloc a la sèrie). El més petit converteix la natura de Corfú en la seva escola i viu feliç construint un zoo al voltant de casa seva. La sèrie recull les vides de tots els personatges singulars de l’illa, els autòctons i els nouvinguts. Està dirigida per Steven Barron, director d’alguns dels videoclips més famosos dels anys vuitanta. Estèticament, la creativitat de Barron es fa palesa, sobretot, a l’hora de retratar la natura i el món animal. Té pinzellades fugaces de documental naturalista, posant la càmera sota l’aigua o oferint el punt de vista d’un insecte a l’hora de mostrar la vida dels protagonistes. The Durrells és una sèrie lluminosa, de colors brillants i paisatges idíl·lics, que retrata amb sentit de l’humor una vida alternativa i singular, amb personatges que tenen una mentalitat oberta i moderna i deixen entreveure una certa crítica al tarannà britànic classista i hipòcrita.

Tenint en compte que tot just comencem a treure el cap després del període de confinament, The Durrells és una sèrie perfecta que respira llibertat i et posa en contacte amb les sensacions associades a l’estiu.