És l’economia (circular), estúpid!

SubdirectoraEs consideren menys conscienciats respecte a la cura del medi ambient i, alhora, menys responsables dels problemes mediambientals. Són els que menys reciclen, reparen o compren productes de segona mà. Tampoc els interessa comprar productes sostenibles, de proximitat, de comerç just o de temporada. Són el segment de població classificat com a “despreocupats” per l’estudi Els ciutadans i l’economia circular, situació actual i perspectives de futur, elaborat per Creafutur amb el suport d’Esade. El més preocupant de tot és que aquest segment compta amb una proporció significativa de joves de 18 a 29 anys.

L’estudi també defineix tres perfils més de ciutadans: els “conscienciats”, que són els que més reciclen i més tipologies de residus separen; els “impredictibles”, que no tenen una actitud constant en temes de sostenibilitat i, de manera alarmant, són el segment amb una proporció més gran de persones joves (de 18 a 29 anys i de 30 a 44 anys), i els “tradicionals”, on hi ha una proporció més gran de persones de més de 45 anys i persones jubilades, els hàbits sostenibles de les quals es basen en el reciclatge.

Canvi de model

Que els recursos del planeta són finits és una obvietat, i també és evident que l’actual model d’economia lineal, el de comprar, consumir i llençar, no és sostenible. Però l’estudi presentat posa de manifest que els ciutadans el perceben com un problema llunyà. Per exemple, una jove de Barcelona assegura a l’enquesta que el mar li queda “lluny” quan l’alerten d’on van a parar els plàstics que no es reciclen.

Només es reciclen un 14% dels plàstics i “no hem aconseguit que els ciutadans facin el canvi d’hàbits necessari”, diu Víctor Moyano, responsable de projectes de Creafutur. Per aquest motiu seria el moment que les administracions públiques, les empreses i els ciutadans fessin el canvi cap a una economia circular, és a dir, una economia basada en un ús eficient dels recursos i que promogui actituds com el reciclatge, la reutilització i la reparació. A Escòcia, una regió exemplar per la seva estratègia d’economia circular, es destinen des de l’administració pública 18 milions de lliures a promoure projectes d’aquest tipus i a fer consultoria gratuïta des del sector públic.

Les tres palanques (sector públic, sector privat i població) són imprescindibles si realment es vol aconseguir una transformació abans no sigui massa tard. Cal que les administracions incentivin els hàbits sostenibles -per exemple amb taxes més barates per als que sí que reciclen-. També des de les empreses s’ha de veure l’economia circular com el primer factor d’innovació i que permet una utilització més eficient dels recursos.

I, finalment, cal que la ciutadania també prengui consciència. Espanya té un dels índexs més baixos de reciclatge domèstic (29,7%) i no ha variat gaire des del 2004, quan era del 29,1%. La majoria dels enquestats responen que no reciclen perquè tenen els contenidors lluny de casa. Segons Ecoembes n’hi ha un cada 100 metres. És l’economia (circular), estúpid! Abans que sigui massa tard.