Economia investiga contractes d’assistència mèdica de l’administració
Analitza si les adjudicacions es van fragmentar per evitar el concurs i si les quantitats eren les correctes
BarcelonaMés de 63.000 euros anuals per treballar 25,5 hores la setmana. Una xifra que ha posat en alerta l’administració catalana. I més quan els metges de la sanitat pública i concertada han patit els efectes de les retallades. La doctora M.S. va cobrar aquesta quantitat el 2016 en diversos contractes guanyats sense concurrència ni publicitat dels departaments de Justícia, Educació i la Sindicatura de Comptes. Una situació anòmala que ha fet que fonts del departament d’Economia, després que l’ARA els traslladés el tema, ho qualifiquessin de “sorprenent”, tant per les quantitats que es pagaven com pel fet que es pugui haver produït un cas de fragmentació de contractes. Després de tenir coneixement dels fets, la Comissió d’Ètica de la Contractació Pública de la Generalitat ha obert un expedient informatiu per analitzar el cas: ha demanat més informació i ho estudiarà durant els pròxims dos mesos.
A Justícia, la relació amb aquesta professional va començar el 2008 i va durar fins al juliol del 2017. En total van ser gairebé 247.000 euros en diferents contractes sense publicitat: és a dir, no eren oberts a tothom, sinó que el mateix departament buscava un mínim de tres especialistes o empreses per presentar-s’hi, i gairebé sempre hi acabava havent només una oferta, segons ha pogut comprovar l’ARA en la documentació a què ha tingut accés.
A partir del 2016 els contractes van fragmentar-se i van passar a ser menors -bimestrals o trimestrals-, i per tant implicaven menys control. Aquest és un dels punts sobre els quals ha posat el focus la Comissió d’Ètica, ja que es tracta, segons les dades facilitades pel departament mateix, de vuit contractes en un any i mig per valor de 41.400 euros. El 2016, per exemple, es van pagar a aquesta metge 6.536 euros trimestrals. En total van ser quatre contractes menors que la Comissió d’Ètica ha sol·licitat que es justifiquin, ja que podria suposar una fragmentació irregular per evitar fer un concurs públic. En un cas fins i tot l’adjudicació va ser posterior a la data d’inici de la prestació del servei. Aquests diners es van pagar per fer 12,5 hores setmanals de manera presencial a la seu de Justícia, on hi ha uns 600 treballadors. Sobre aquests contractes, fonts del departament van admetre que hi ha “una desproporció entre el cost i els serveis prestats”.
A Educació els contractes amb la doctora es van signare per primer cop el 2005 i, en total, ha cobrat 265.000 euros. Inicialment eren contractes menors que no superaven els 18.000 euros anuals que fixava la llei. Després van passar a ser negociats sense publicitat i requerien la presència de la doctora durant nou hores a la seu d’Educació, que té 1.000 treballadors en plantilla.
Un cas especial, perquè no depèn de la Comissió d’Ètica sinó del Parlament, és el de la Sindicatura de Comptes. L’any 2009 aquesta doctora hi va prestar servei per primera vegada. Des de llavors ha guanyat diferents contractes amb aquest organisme que ja sumen més de 220.000 euros. Igual com en els dos departaments, la majoria dels contractes són negociats sense publicitat: es convida tres empreses a participar-hi i finalment només acaba presentant-s’hi aquesta mateixa professional. Això es va repetir fins al 2018, quan en un contracte per valor de 69.000 euros s’hi van presentar dues ofertes.
Lluitar contra l’absentisme
En el plec de prescripcions tècniques que estableix la Sindicatura per a aquesta plaça s’especifica que el professional mèdic ha d’estar 4 hores de manera presencial a la seu de l’organisme, on hi ha un centenar de treballadors, i estar disponible dues hores més telefònicament. Les fonts consultades han posat en dubte la necessitat d’aquest servei per un ens amb aquest volum de plantilla, tenint en compte que només feia una primera atenció, però no s’hi feien ni anàlisis ni proves mèdiques. Cures, control de pes i tensió arterial, campanyes de vacunació o assessorament en teràpies per deshabituar del tabaquisme eren les funcions que havia de fer la facultativa. A la Sindicatura argumenten que es tracta d’un servei ideat per lluitar contra l’absentisme i evitar que els treballadors perdin temps anant al metge. Asseguren que es van rebaixar els preus pagats en anys anteriors i que es va fer segons les tarifes estipulades pel Col·legi de Metges. A propòsit d’aquest particular, el Col·legi de Metges va assegurar que no té cap tipus de tarifa.
Durant aquests anys, aquesta facultativa ha cobrat més de 730.000 euros de les arques públiques i, tal com indica el nombre d’hores que exigien els contractes, ho ha fet podent compaginar la feina a les dues conselleries i la Sindicatura amb una consulta privada. Unes dades que han posat en alerta Economia. Segons l’Institut Català de la Salut, el sou mitjà anual d’un facultatiu a l’ICS són 62.000 anuals, comptant-hi les guàrdies addicionals i tots els complements. Una quantitat que el 2016 aquesta metgessa va poder cobrar treballant 25,5 hores setmanals gràcies a adjudicacions sense publicitat ni concurrència.
