24, 25, 26 i 27… L'editorial transcrit d'Antoni Bassas

2 min

El sentit comú diu que avui ja no estem per gaire política, però tampoc no és ben bé veritat. Tothom sap que quan aquesta nit o demà, o demà amb els galets o el dia de Sant Esteve, amb els canelons, a moltes cases, així que algú pronunciï les paraules ‘CUP’ o ‘Mas’ l’esperit del Nadal sortirà volant per la finestra.

De manera que, en previsió d’haver de posar arguments sobre la taula, només una idea.

Mirin aquest mapa: és el mapa de les eleccions de diumenge. El blau és el PP, i el vermell és el PSOE. On comença aquella Catalunya? Allà on s’acaba el blau i el vermell. Claríssim, no?

I, en canvi, quan Rajoy i Sánchez es reuneixen, tots els analistes de capçalera de l’un i de l’altre parlen de ‘desafío territorial’. ¿De debò que davant aquest mapa creuen que això s’atura amb jutges o policies o portant el Senat a Barcelona? ¿Davant aquest mapa on no surten, creuen que tot és una bogeria de Mas, com han estat dient fins ara, o de Colau, com diran a partir d’ara? Rivera ha proposat un “pacte per Espanya”. Excloent-ne Catalunya?

Mirin ara aquesta foto. La ve baixa de l’any passat. Una gentada. Diumenge, uns 3.500 militants de la CUP decidiran a Sabadell si envien tota aquesta gent –i uns quants mes– a repetir eleccions o investeixen Mas. Els del ‘no’ diuen que Mas no eixampla la base sobiranista. Personalment, opino tot el contrari: Mas ha portat autonomistes a l’independentisme, i empresaris i liberals. Ha fet la feina a la dreta i al centre que altres han fet per l’esquerra i l’extrema esquerra. Fins i tot, si acabéssim acceptant que Mas és l’obstacle –curiós que sigui l’obstacle el president imputat per posar les urnes el 9-N, la qual cosa és un escàndol– aleshores, qualsevol altre de Convergència està bé? O tampoc, perquè només volem anar agafats de la mà del que pensa igual que nosaltres?

Què tenen en comú aquestes dues imatges? Mostren una realitat contundent, mostren que a vegades allò que és ben gros no es veu. I què és el més gros i que sembla que algú no veu en aquestes dues imatges? Al mapa, que Catalunya, com a sistema de partits també se n’ha anat, que la independència és una opció real i el referèndum, una sortida que acabarà sent inevitable. I la de la ve baixa, que hi ha una il·lusió al carrer que no s’hauria de frustrar.

Des d’aquest plató de l’ARA, i en nom de tot l’equip, que tinguem un bon Nadal.

stats