El cant del grill de la política espanyola a Catalunya. L'editorial transcrit d'Antoni Bassas
A Catalunya ja sabíem que Rajoy és incapaç de fer política. Ara ho comproven a Espanya. Un mes i mig després de les eleccions, Rajoy no ha aconseguit ni un sol suport per governar, i si no canvia la situació, i demà el rei Felip VI el torna a proposar com a candidat a la investidura, Rajoy li dirà que no. El pla de Rajoy, o seria millor dir-ne el ‘kit’ de supervivència, consisteix a no presentar-se, que ho provi Sánchez i no se’n surti, Sánchez hagi de dimitir i es tornin a convocar a eleccions on el PP milloraria. Rajoy és víctima de la seva indolència política i de l’autosuficiència del PP, que quan governa amb majoria absoluta menysprea tothom, i ara es troba aïllat.
Al PSOE, les coses no estan gaire més bé. La vella guàrdia socialista més els interessos de l’establishment li han dit ben clar a Sánchez que ni li passi pel cap pactar amb Pablo Iglesias, perquè és tòxic, de manera que si algun pacte es veu en l’horitzó és un acord de PSOE i Ciutadans –que necessitaria unes quantes abstencions–. ¿I com estan venent el possible pacte socialistes i ciutadans? Doncs en el primer punt, “la defensa de la unitat d’Espanya”. Si això és tot el que tenen per oferir a Catalunya, seria l’enèsim menyspreu a la realitat dels partits espanyols en relació amb Catalunya i a Espanya mateix. Ahir publicàvem el resultat d’una enquesta feta abans del 20-D que deia que el 42% dels espanyols estan a favor d’un referèndum a Catalunya. El 42% dels espanyols, gairebé tots els votants de Podem, el 37% dels del PSOE o el 40% de madrilenys.
Davant resultats com aquests, impensables anys enrere, i del bloqueig dels partits espanyols, Catalunya només té l’opció d’insistir en un govern que desbloquegi sense haver d’esperar que els altres solucionin els seus problemes. Sobretot perquè els arguments de l’unionisme a Catalunya són molt pobres. Almenys, els que es van sentir ahir a la plaça de Sant Jaume: que “el procés ens roba”, que l’escola és un “instrument de nacionalització”... Però no els fa vergonya? Nacionalització perquè ensenya en català? En quin idioma se suposa que s’ha d’escolaritzar, a Catalunya? Defensa de bilingüisme a Catalunya: en això poden estar tranquils. Tots els catalanoparlants som bilingües. I, sobretot, apel·lacions a aquella Catalunya real. L’argument és pervers. Es pot dir que aquelles 3.500 persones són tan reals com el milió de manifestants d’un 11-S, però quedar-se l’exclusiva de la realitat és anar al debat polític molt justet d’arguments. Bloquejada i sense arguments a Catalunya, la política espanyola només té avui aquest missatge per a nosaltres. [So de grills]