Educar en temps de virus

La Unesco fa una campanya per donar suport als diferents països que han hagut de tancar les escoles a causa de la pandèmia. En constatar que un de cada cinc estudiants és fora de l’escola, la seva resposta ha estat mobilitzar els ministres d’Educació per compartir estratègies i oferir un suport que minimitzi la disrupció educativa. L’objectiu és que no s’aturi en cap cas l’ensenyament a distància i el procés d’aprenentatge dels alumnes. Conscients de la gravetat de la situació, de la incertesa i del terreny desconegut en què ens movem, la directora general de la Unesco, Audrey Azulay, afirma que es treballa per “trobar solucions en tots els casos, tant en països on es pot recórrer a l’alta tecnologia com en els de baixa tecnologia i aquells que no tenen tecnologia per assegurar la continuïtat de l’aprenentatge”. La cooperació internacional és vital per compartir els enfocaments més efectius i donar suport a estudiants, docents i famílies. Per això la Unesco intensifica el seu suport per garantir que aquesta crisi afavoreixi la innovació i la inclusió i no agreugi ni generi més desigualtats d’aprenentatge. Podem llegir a la seva web: “Milions d’alumnes d’arreu del món estan fora de l’escola pel #Covid-19 i de la mateixa manera milions de mestres estan treballant durament per trobar solucions i promoure l’aprenentatge a distància. Per això els diem a tots: Gràcies!” I donen les gràcies als docents d’arreu del món en japonès, xinès, rus, àrab, espanyol, anglès i francès.

Veure, llegir i escoltar el que diu la Unesco m’inspira el mateix sentiment, les mateixes ganes de donar les gràcies i reconèixer en català als milers de docents d’arreu del país que en moments tan difícils estan al peu del canó amb voluntat de no aturar en cap moment el procés d’aprenentatge dels alumnes. El primer dia de tancament d’universitats i escoles el professorat d’arreu del país ha estat treballant des de casa, sense deixar d’estar -malgrat la distància- amb els alumnes i les famílies. La capacitat de reacció de les direccions i els claustres dels centres educatius està sent admirable. I tot això malgrat l’ambigüitat i sorpresa que han generat en el col·lectiu docent alguns dels missatges institucionals que els han arribat, força confusos, instant a aturar tota activitat lectiva, també a distància.

És en moments de crisi com aquest quan es demostra un cop més l’enorme impuls a favor de la renovació pedagògica que neix de les escoles i els docents. Mitjançant els grups de WhatsApp, els correus electrònics, les videoconferències i les xarxes en general, els equips i els centres han compartit recursos educatius de tota mena i hi ha hagut llargues converses sobre les plataformes existents per no aturar l’aprenentatge i seguir acompanyant els alumnes. S’han creat nous hashtags com el d’#aprenentatgeconfinament o el de #creativirus. Mentre us escric m’arriba un nou missatge que ofereix tours virtuals i visites online a 10 museus -alguns amb una hora diària d’explicacions sobre peces del museu a Instagram- o un #desdemiventana ben diferent que no requereix connexió wifi i que proposa que pengem a les finestres de les llars dibuixos i manualitats dels infants. També s’estan fent tota mena de recomanacions per promoure un temps de bona lectura i escriptura. Si alguna cosa tenen els bons líders docents és una enorme creativitat per respondre a les dificultats i adaptar-se. El gran repte del sistema és no aturar la seva energia i creativitat i saber generar un context de confiança i diàleg per canalitzar i impulsar el procés de renovació i transformació educativa que neix des de les xarxes d’escoles i els mestres. Educar en temps de virus també pot ser un mirall on mirar-nos per veure que els espais d’aprenentatge s’han ampliat i multiplicat. Hem passat de l’aprenentatge en llocs tancats i on tot està dirigit i programat a entorns més oberts, flexibles, diversificats i personalitzats.

L’entorn d’aprenentatge va més enllà de l’aula, i l’escola no és l’únic lloc per a l’aprenentatge. També es pot aprendre quedant-se a casa i compartint els valors de la responsabilitat i de la cura dels uns pels altres; o aprendre fent un servei, com els joves que s’organitzen per fer cangurs gratuïts a famílies que no tenen amb qui deixar els fills per anar a treballar. Educar en temps de virus demana invertir en fer de les tecnologies una eina per aprendre i col·laborar entre tots per fer del nostre un món més just i habitable. Per això és tan important donar tot el suport, la confiança, els recursos i la formació que es mereixen als mestres: gràcies!