El suposat efecte crida de les ONG al Mediterrani és ‘fake news’

No hi ha efecte crida de les ONG al Mediterrani. La presència de més o menys vaixells de salvament no modifica el nombre d’immigrants sense papers que, perseguint el seu somni de prosperitat, pugen en embarcacions per intentar entrar a Europa. L’argument, marcat per una profunda càrrega ideològica alimentada pel populisme d’extrema dreta i convertit en lloc comú popular, és fals. Les dades el desmenteixen. Segons un estudi de camp de Matteo Villa, investigador de l’Institut Italià d’Estudis de Política Internacional, entre principis de gener i finals d’agost d’aquest any la mitjana de migrants detectats al mar pràcticament no ha variat quan hi havia vaixells de rescat de les ONG i quan no n’hi havia. En canvi, sí que ha resultat rellevant la meteorologia per fer variar el nombre de persones disposades a arriscar la vida en pasteres o llanxes ràpides: a més temperatura i menys vent, més gent que surt, i viceversa. Els pics d’inestabilitat als països de sortida, especialment a Líbia, també han fet modificar els fluxos d’immigrants sense papers. Igual que el tancament dels ports a Europa. Però no la presència o no d’embarcacions humanitàries, un factor pràcticament irrellevant.

Així doncs, el bombardeig ideològic engegat pel fins fa poc ministre de l’Interior italià, l’ultradretà Matteo Salvini, consistent en culpabilitzar ONGs com la catalana Open Arms o SOS Méditerranée (que juntament amb Metges Sense Fronteres va fer salpar el vaixell Ocean Viking ) s’ha construït al damunt d’un prejudici sense base factual. A més d’instigar els baixos instints de la por a la diferència i la insolidaritat, Salvini ha fet veure que hi havia una allau d’arribades d’immigrants quan precisament les xifres havien baixat molt, ha assenyalat les ONG com a responsables d’una allau inexistent. La seva demagògia irresponsable, tan contrària a l’esperit europeu i a una mínima decència humanitària, afortunadament li ha costat la marxa del govern. De fet, a partir de la retòrica contra la immigració havia dissenyat un pla per fer caure el seu soci Conte i forçar unes eleccions anticipades de les quals volia sortir triomfador. La jugada no li ha sortit bé. Ha ensopegat amb la seva pròpia mentida: sí, perquè estem davant d’un discurs polític basat en la mentida, en una fake news.

El problema de la immigració és complex. No té una fàcil solució. En efecte, no es poden obrir fronteres a la brava. Però tampoc és pot incendiar el debat com fa la ultradreta, convertint la immigració (aquí, per exemple, els menes o els manters) en l’ase dels cops de la globalització i en el boc expiatori de la nostra precarietat econòmica. I encara menys es poden deixar morir ofegats homes, dones i infants al mar, víctimes de les màfies del tràfic il·legal de persones. És urgent que l’Europa dels drets humans i les llibertats, l’Europa malgrat tot rica, afronti seriosament i serenament aquest debat i arbitri una política conjunta que no consisteixi només en rentar-se’n les mans externalitzant el problema en estats poc fiables (Líbia o Turquia). Toca assumir responsabilitats, exercir la solidaritat i fer pedagogia de la complexitat. I no sembla que ningú posi mans a l’obra.