El geni més excèntric de la televisió
El 3 de juliol del 1928, un dels pioners de la televisió va aconseguir mostrar públicament una retransmissió en color. Era John Logie Baird, enginyer elèctric i escocès excèntric nascut el 1888 a Glasgow. Tenia una salut precària. La seva biografia el defineix com un home tan prim que semblava transparent. Va inventar un remei que li curés les hemorroides, però només les va agreujar. Intentant fabricar diamants artificials va provocar una apagada a tota la ciutat de Glasgow. Els constants fracassos venent mitjons, melmelada i sabó van acabar provocant-li una crisi nerviosa que va exigir un temps de convalescència.
El 1923 Baird es va retirar a Hastings, Sussex. Allà va fabricar una maquineta d'afaitar amb una fulla de vidre. Deia que garantia la seguretat de l'usuari, però ell mateix va patir un tall molt greu. Va fabricar unes sabates amb soles neumàtiques, per córrer a més velocitat. Va posar uns petits globus dins d'unes botes i es va posar a córrer. Després de diversos accidents, els globus van acabar explotant. Per sort, un dels seus invents va començar a funcionar: amb una bicicleta, una llauna de galetes, agulles i una corda va aconseguir la llavor del que acabaria sent la televisió. El diari local 'Hastings and St. Leonard's Observer' publicava el 1924 un acudit sobre els invents de Baird que deixava entreveure que en un futur proper les persones podrien seguir un partit de futbol en directe des del cinema. L'èxit el va fer tornar a Londres el 1926, on va anar perfeccionant el seu invent. La seva següent creació va ser la imatge televisiva en color, que va demostrar al seu laboratori de Long Acre el 1928. El seu biògraf relata: "La vivesa realista dels colors a través de la pantalla de recepció era força notable. Quan es va retransmetre el rostre humà, es veia d'un rosa delicat, però quan treia la llengua tenia un rosa més intens. També es lligava bufandes de diversos colors al voltant del coll o es col·locava un barret de policia de color blau. I cada color s'apreciava amb claredat. Un ram de flors blaves, un altre de roses vermelles, apareixien de manera fascinant i d'un color molt semblant a l'original". L'agost d'aquell mateix any, centenars de persones es van barallar per veure les demostracions de televisió de Baird: mitja hora de cançons i històries irlandeses explicades per Peggy O'Neil, l'estrella d'aquella època. Baird també va emetre el primer anunci de televisió, del 'Daily Mail'. El 1929 va proveir la BBC del seu primer programa, en blanc i negre, cinc matins a la setmana. I el 1931 va televisar la cursa d'hípica del Derby d'Epsom. Va ser la primera transmissió en directe feta en exteriors.
Però la història va acabar malament. Baird es va trobar amb la competència de l'organització Marconi-EMI, que la BBC va acabar preferint. Sense l'èxit i el reconeixement que havia anhelat, Baird va patir una depressió i es va morir als 57 anys. Des dels inicis, la televisió s'ha caracteritzat per ser un mitjà cruel.
