El covid-19 seguirà sent el repte més urgent del nou president
La pandèmia marcarà l’inici del nou mandat després de dominar l’elecció
PeriodistaL’hivern arribarà aviat i agafarà els Estats Units desprevinguts. Els dos ja cèlebres experts en salut pública i membres de l’equip del govern federal que gestiona la pandèmia del covid-19 han advertit en públic -i també en privat- que calen accions més “agressives” per combatre el nou coronavirus davant la “pobra” preparació del país per fer front a la nova onada de contagis. “Estem entrant en la fase més preocupant i mortal de la pandèmia”, va advertir la doctora Deborah Birx en un missatge privat a la Casa Blanca la nit abans de les eleccions presidencials i dies després que el seu col·lega, el doctor Anthony Fauci, augurés un futur “amb molt de dolor” en una entrevista al diari Washington Post.
Un cop s’hagin comptat tots els vots i es proclami el nou president -veurem quants dies haurem d’esperar perquè això passi-, el covid seguirà sent el repte més urgent del país i, per tant, del nou govern. La pandèmia, que va irrompre en la campanya electoral el març passat i ha capgirat i dominat tots els seus aspectes des de llavors, no s’esfumarà per art de màgia. I no ho farà malgrat la visió optimista de la crisi que el president nord-americà, Donald Trump, ha venut aquests últims dies en els seus mítings electorals multitudinaris.
El coronavirus continua rampant: ha infectat nou milions i mig de nord-americans -amb un ritme actual que s’acosta als 100.000 casos diaris- i ha provocat la mort de més de 230.000. D’altra banda, la crisi de salut pública més important des de la grip espanyola del 1918, que ha afectat de ple Trump en tots els sentits, ha posat al descobert mancances en el sistema sanitari i ha subratllat encara més les desigualtats econòmiques i racials. I també la disfunció política del país. La pandèmia va desencadenar una recessió econòmica als Estats Units -i al món- que ha provocat que més de 20 milions de nord-americans hagin perdut la feina i, amb ella, la seva assegurança mèdica quan més la necessiten.
Davant d’aquesta situació, Washington està paralitzat. Els dos partits són incapaços de tornar a superar les diferències, com van fer el març passat per salvar l’economia, i aprovar un nou paquet de mesures per lluitar contra l’amenaça del virus i les seves conseqüències. I, cosa que és pitjor: la falta d’unitat i el lideratge inexistent de Trump en aquest tema han generat una politització d’aquesta crisi de salut pública. No portar una mascareta, per exemple, s’ha convertit en un acte d’expressió política per a alguns votants republicans, malgrat que s’ha demostrat que redueix la propagació del covid-19.
Les eleccions de la pandèmia
Aquestes presidencials seran recordades per sempre com les eleccions de la pandèmia. En part, perquè les percepcions dels votants sobre aquesta crisi hauran estat claus en el seu veredicte sobre la presidència de Donald Trump. Però també pel seu domini aclaparador de la campanya i els canvis que ha provocat en el procés electoral.
El covid ha sigut el tema predominant de la cursa a la Casa Blanca fins a l’últim dia, ha sacsejat la manera de fer campanya -amb unes convencions dels partits virtuals i mítings a aeroports locals o seguits des del cotxe- i ha augmentat en xifres mai vistes el vot anticipat i per correu -uns 100 milions de persones van votar abans del dia de les eleccions-. Els voluntaris de les campanyes presidencials amb mascareta i guants demanant porta per porta el vot per als seus candidats, els votants fent cua guardant la distància de seguretat als col·legis electorals, i els activistes i líders polítics fent discursos per Zoom són algunes de les estampes electorals que ha deixat el covid.
Malgrat les dificultats creades per la pandèmia tant a l’hora de fer campanya (Trump va haver de cancel·lar actes electorals després de contagiar-se i Biden va renunciar, des del principi, a fer mítings multitudinaris) com de votar, la participació dels nord-americans en el procés electoral d’enguany no només no ha disminuït sinó que ha crescut fins a nivells històrics. En un moment de gran polarització política i de tensions racials, els votants han sortit en massa per escollir el líder que els ha de treure de la triple crisi: econòmica, sanitària i social.