El mateix bloqueig, però ara amb la ultradreta
BarcelonaEls comicis del 10-N han deixat les coses encara pitjor per a la governabilitat d'Espanya, amb una Catalunya on l'independentisme es reforça. Amb els resultats a la mà, la repetició electoral porta a un nou i complicat bloqueig polític. L'aposta de Sánchez s'ha demostrat massa arriscada i irresponsable. Al líder socialista se li ha acabat la bona estrella: aquest cop ha fracassat. Al PSOE se li complica encara més la possibilitat de governar. Amb un Podem debilitat, la suma de les esquerres exigiria el suport dels nacionalistes bascos i els independentistes catalans, contra els quals el partit socialista ha fet pivotar la seva campanya per competir amb una dreta que ha sortit reforçada. Si, per contra, Sánchez volgués recolzar-se precisament en la dreta, ja no en faria prou amb l'abstenció del PP i Cs que no s'ha cansat de reclamar. La irrupció de Vox, a més, encareix un hipotètic gest del popular Pablo Casado, ja de per si prou difícil, a favor d'un govern del PSOE. La gran coalició que reclama el poder econòmic i l'Europa d'ordre està molt complicada. Vist el panorama, doncs, d'entrada no es pot descartar fins i tot una nova convocatòria electoral.
En termes ideològics, a Espanya els blocs d'esquerra i dreta segueixen amb els mateixos percentatges –amb un lleuger ascens de la dreta–, però amb una diferència significativa i molt preocupant: la ultradreta fa un salt espectacular i agafa el relleu a Cs, que pateix un daltabaix històric, fins i tot més fort del que anunciaven els sondejos. Albert Rivera ha dilapidat tot el seu capital. En pocs mesos, el polític forjat en l'anticatalanisme ha passat de poder aspirar a una vicepresidència del govern espanyol amb el PSOE a la irrellevància. Es queda amb menys diputats que ERC. El seu lloc el passa a ocupar Vox, una formació ideològicament i socialment tòxica, nostàlgica del franquisme, ultraconservadora i antiimmigració. La ultradreta s'ha convertit en la tercera força al Congrés espanyol, una notícia desastrosa, també per a Catalunya: el programa d'Abascal té com una de les seves raons de ser la liquidació de l'autogovern de Catalunya.
Dialogar, pactar o negociar és a partir d'ara encara més difícil al Congrés. Si amb l'anterior distribució de forces ja no va ser possible, l'actual panorama no augura res de bo. Les eleccions amb les quals Sánchez volia aconseguir més marge de maniobra se li han girat en contra. La incapacitat i falta de voluntat per afrontar la qüestió catalana, sumada a l'impacte de la sentència judicial del Procés, han enverinat el resultat. Espanya s'ha radicalitzat contra l'independentisme, el qual, en canvi, ha crescut a Catalunya, on conjuntament ERC (que revalida victòria tot i retrocedir), JxCat (que guanya un diputat) i la CUP (que irromp amb dos escons) aconsegueixen millorar la posició global, tant en percentatge com en escons (1 més i 3 punts percentuals), mentre que l'unionisme dur (PP, Cs i Vox) baixa en la mateixa proporció a Catalunya (un diputat menys i 3 punts percentuals). PSC i comuns, tot i retrocedir una mica, mantenen posicions.
Espanya s'instal·la de nou en el bloqueig, però ara sota l'ombra de la ultradreta.