Les eleccions no es poden fer al febrer
BarcelonaEl Govern decidirà aquest divendres amb tota probabilitat ajornar les eleccions que estaven previstes per al 14 de febrer i intentarà consensuar una nova data amb el conjunt dels partits. Fins i tot el PSC, que havia defensat en les últimes hores mantenir la convocatòria, sembla que ha entès que la situació epidemiològica, amb la pandèmia desbocada, no permet celebrar les eleccions al febrer. El cert és que, per poder-les celebrar reduint al màxim el risc de contagi, s'haurien d'haver fet un seguit de canvis legislatius, una llei catalana pròpia i alguns a nivell estatal (per exemple per habilitar més dies de votació o urnes mòbils), que no s'han fet, i per tant ara ens podem lamentar molt, però ja no hi ha temps. En el moment actual, mantenir la convocatòria en la data prevista seria una autèntica irresponsabilitat.
I no només pel risc epidemiològic evident, sobretot en el cas dels membres de les meses electorals, als quals no s'ha pogut garantir ni tan sols la vacunació, sinó perquè el clima de por imperant hauria desembocat sens dubte en una baixada molt notable de la participació. A més a més, aquesta abstenció hauria estat diferencial, ja que és lògic que certs sectors de la població, els que pertanyen a grups de risc com la gent gran, haurien tingut més por d'anar a votar. Això sol ja planteja seriosos dubtes sobre la legitimitat d'un resultat que s'hauria pogut veure afectat per aquest fet. I això sense entrar en la manera de resoldre el vot dels contagiats o confinats, als quals es va privar d'aquest dret a les eleccions basques i gallegues.
Per tant, no cal donar-hi més voltes. Cal buscar una nova data que compleixi dos requisits: el primer és que estigui prou allunyada del 14-F perquè hi hagi temps de reduir la incidència actual i de prendre les decisions necessàries per assegurar una votació amb el màxim de garanties; i en segon lloc, que allargui el mínim possible la situació de govern en funcions actual, que tothom sap que no és el context idoni per gestionar una crisi sanitària ni els enormes reptes que ha d'afrontar el país en un futur immediat. La idea de fer les eleccions al maig, o en tot cas abans de l'estiu, podria complir aquests dos requisits.
El que resulta del tot inaudit és que el partit que presenta com a candidat Salvador Illa, l'actual ministre de Sanitat, insisteixi en fer moure cinc milions de persones en una jornada amb el risc que això suposa, o que defensi que les eleccions es podran fer igualment al març, mentre que tots els experts situen el principi de la millora més enllà de l'abril. ¿Potser temen que s'acabi l'efecte Illa? ¿O que el ministre es vegi desgastat pels efectes de la tercera onada? No és admissible posar els interessos electorals per damunt dels sanitaris.
Les autoritats catalanes han de ser conscients, però, que un segon ajornament no seria admissible. A partir d'avui mateix s'han de preparar tots els escenaris perquè els ciutadans puguin votar amb garanties al mes de maig o el més aviat possible. Perquè el país també necessita les eleccions per sortir de l'impàs actual.
