Els tions i les tiones

L’Ajuntament de Sentmenat ha fet un cartell nadalenc on prometia que el passat dia 3 arribaven “els tions i les tiones”. Ahir, corrent pel bosc, vaig veure tions masculins i també una tiona femenina.

Mugrons! Em sembla bé que les dones siguem a tot arreu, com els homes, però és que estem parlant d’un tros d’arbre. El tió té un determinant masculí perquè és un tronc, de la mateixa manera que la vara de sant Josep el té femení perquè és una branca. Com que som com som, un dia vam decidir que als troncs esmentats els posaríem ulls i boca i una barretina per “humanitzar-los”. I esclar, ara, com que els vam posar cara, hem pensat que n’hi ha d’haver de gènere femení també. Doncs, endavant les atxes (que tenen el determinant femení perquè són unes torxes). Si cal que al pessebre hi posem el bou i la boua i la mula i el mul, fem-ho. Tindríem una mica més de problema amb l’àngel, que tot i portar un determinant masculí, no té gènere, perquè no té aparell reproductor.

El que em temo que pot passar, a partir d’ara, si proliferen els tions i les tiones, és que algú trobi que no se’ls ni se les pot apallissar, perquè és violència. No ens enganyem: pegar preventivament a un tronc i una tronca amb un bastó i una bastona per obligar-lo i obligar-la a defecar és tortura. I, a sobre, no se’ls permet defecar qualsevol cosa. Se’ls obliga a no defecar arengades i arengads, que són massa salades i salats. Per tant, arribarà un dia, no gaire llunyà, en què els nens i les nenes, en lloc de cantar la cançó dels tions i les tiones el que hauran de fer és seure a dialogar amb ells, per mirar de convèncer-los perquè –si els ve de gust– facin caca i cac.