Elsa Artadi: “Un problema de vuit anys no se soluciona en dues hores”

BarcelonaLa consellera de Presidència, Elsa Artadi (Barcelona, 1976), ha sigut l’encarregada de preparar amb el govern espanyol la reunió entre Quim Torra i Pedro Sánchez.

Quines expectatives hem de posar en aquesta reunió de demà?

El més important és reprendre el diàleg entre els dos governs i traslladar-lo a una segona i tercera reunió. Que hi hagi un marc en què es pugui parlar de tot de manera bilateral.

La Moncloa ha impugnat la moció de ruptura que van votar dijous.

Assolir de manera democràtica la independència és un objectiu legítim i, per tant, la impugnació és incomprensible. La decisió del govern espanyol és seguir en el camí marcat pel PP de judicialitzar la política a Catalunya, i ja sabem on ha dut. Els demano que hi reflexionin.

¿Aquesta decisió condiciona la reunió?

No la condiciona, però és evident que tampoc no hi ajuda. Malgrat tot, nosaltres hi anem disposats a arribar a acords.

Ha treballat l’ordre del dia amb la ministra Batet. De què parlaran els dos presidents?

Els contactes han anat molt bé. És una persona molt cordial i això és bo per a la reunió i per a la feina que hem de fer plegats aquesta legislatura. Volem saber com valora la situació el PSOE i el govern espanyol, què podem fer amb la diagnosi i quin és el seu projecte per a Catalunya.

Dijous, al Parlament, el president Torra va dir: “Hi anem a parlar de l’autodeterminació i dels presos”.

L’exercici de l’autodeterminació és el que ha portat al 155, a la convocatòria d’unes eleccions del govern espanyol i a tenir presos polítics i exiliats.

Sánchez ho escoltarà i dirà: “Això no hi cap, a la Constitució”.

Parlar vol dir veure com entenen ells el dret a l’autodeterminació, recollit en tractats internacionals signats per Espanya, que tant el PSOE com el PSC han defensat -no fa gaires anys-, i suposo que la intel·ligència política del govern espanyol no es resumirà en un “Això no hi cap, punt final”, perquè això és el que feia Rajoy.

Demà, què comença? ¿Un debat o una negociació?

La diferència és molt rellevant. El diàleg és previ a la negociació. Fins ara no teníem ni diàleg. Cal saber on som. Això que diu la vicepresidenta Calvo, que s’ha de poder parlar de tot, ens ho hem de poder creure. Ara, és evident que un problema d’almenys vuit anys no es resoldrà en dues hores. Però cal començar el diàleg.

Per negociar el referèndum?

Per negociar com donem una sortida política a un tema polític. Això només passa perquè els catalans s’expressin a les urnes, i els socialistes han d’anar per aquí si volen ser un partit progressista. Però no volem anticipar què farà Sánchez, perquè si ho féssim no caldria que ens reuníssim.

¿La reunió de setembre a Barcelona la té acordada amb Batet?

Hem parlat amb la ministra que això ha de ser el començament d’una interlocució. De la primera reunió n’han de sortir, en el nivell més alt i també sectorialment, una segona i una tercera. Hem de poder treballar junts aquells punts en què no estem d’acord. El PSC aquí també hi té un rol. Iceta ha impulsat una resolució al Parlament per buscar grans consensos entre els partits i ha de tenir un paper a l’hora de vehicular qualsevol negociació.

¿Es volen agafar a les paraules de Sánchez quan diu: “Aquest és un problema polític”?

No l’intentem posar entre l’espasa i la paret. Quan ell diu que és un tema polític, entenem que és un pas endavant per agafar-nos-hi i començar un camí plegats. Que Catalunya sigui un subjecte polític no hauria de ser res nou. Quan va dictar-se la sentència de l’Estatut, el president Montilla ho va dir: “Som una nació, nosaltres decidim”.

¿Parlaran de dèficit fiscal, d’inversions pendents o dels milions que han d’anar als Mossos?

Aquesta és una part petita dels incompliments de l’Estat. No és l’element central de la conversa. Per això hem tornat a nomenar les comissions bilaterals: són temes sectorials que s’hi han de derivar.

Com ara?

El corredor mediterrani, el port de Barcelona i els motius pels quals les duanes no obren les 24 hores, l’aeroport de Barcelona, la connexió del port de Tarragona i el seu tercer fil… qui ha de liderar això és el conseller Calvet. L’incompliment als Mossos, que prové del model de finançament i està reconegut i signat, és per al conseller Buch, però liderat pel vicepresident Aragonès, en el marc de la comissió bilateral. Són incompliments per als quals hem d’exigir calendari i procediment, i hem sigut nosaltres -no l’Estat- qui ha designat els membres de les comissions.

¿Tampoc abordaran l’anul·lació del judici del president Companys?

Si surt, perfecte. Tenim un punt de l’ordre de dia que és la presència del franquisme en la política i la societat civil. A Madrid hi ha pòsters gegants del dictador que demanen que no se’l mogui del mausoleu.

Perquè Sánchez el vol treure.

En cap democràcia madura els ciutadans es lleven i veuen pancartes amb la cara de l’antic dictador que demanen que no se’l toqui. La pervivència del franquisme té a veure amb la regressió de drets civils, i d’això també en volem parlar perquè el govern espanyol hi té un rol.

Vostè va anar a rebre la presidenta Forcadell i la consellera Bassa.

Sí, tot i que no les vaig poder visitar perquè només es va autoritzar l’entrada del president del Parlament. Vam parlar amb la família. Preferim que estiguin en presons catalanes perquè facilita molt la vida -dins el drama absurd i injust- dels familiars i els advocats, i les presons aquí són més noves. Ara bé, és una injustícia.

Quin serà el missatge del president Torra a Sánchez sobre els presos? Perquè això està en mans del judicial, no de l’executiu.

La Fiscalia depèn de l’executiu espanyol i volem saber si Sánchez entén que són presos polítics. Sánchez ha de valorar com es troba en aquesta situació. Ha reconegut que no hi va haver rebel·lió i, per tant, volem saber quina visió en té el ministeri de Justícia.

¿Creuen que van encertar el to abans de coincidir amb el rei Felip a Tarragona, el “no hi vaig / hi vaig”?

Sí, absolutament. El rei espanyol va abandonar la seva neutralitat el 3 d’octubre. Rajoy es va equivocar quan li va permetre fer aquell discurs, perquè li va prendre el rol d’intermediari, de cap d’Estat, que va decidir no tenir. Aquell dia el rei va blanquejar un “A por ellos” que segueix tenint conseqüències avui als carrers de Catalunya. Aquest és l’origen i per això no podem mantenir-hi una relació protocol·lària i estupenda de retrobament. Vam decidir que la Generalitat no el convidaria, i fins que no hi hagi un canvi de posició de la Corona no anirem a actes que organitzi.

Alex Salmond va justificar a TV3 que el rei no fos neutral.

La reina d’Anglaterra no va fer el mateix discurs en una situació molt similar. No va contradir la voluntat del poble escocès, no va estar a favor d’impedir el dret a l’autodeterminació i mai hauria blanquejat una actitud violenta de la seva policia contra ciutadans pacífics.

Quins són els objectius d’aquest govern en el mentrestant?

És molt difícil predir quant de temps podrem governar. No és la nostra voluntat que sigui una legislatura curta, però ja ho veurem. Ara bé, el fet que hàgim de resoldre un tema polític no vol dir que no hàgim de gestionar el dia a dia de la millor manera possible. Els dos camins ens porten al mateix lloc. Volem construir un país millor i això es fa fent polítiques i donant veu al poble. No és contradictori.

Alguna realització concreta?

Impulsar les polítiques mediambientals que es van quedar a mitges quan van voler aturar la llei del canvi climàtic: retirar les ampolles petites d’un sol us, desplegar les noves taxes per finançar una política ambiental millor, controlar la contaminació a l’àrea metropolitana, posar en servei la T-Mobilitat, l’Eurovinyeta o posar en marxa l’Agència de Formació Professional per donar una coherència a tot el que ve des d’Ensenyament, entre d’altres.

Com és que no hi ha un departament d’Universitats?

Era una opció, com que n’hi hagués un de Sostenibilitat o de Món Local… Si poguéssim tenir vint departaments, apostaria perquè n’hi hagués més. Això no vol dir que els temes tinguin menys importància. El d’Universitats era dins del d’Empresa per intentar que hi hagués uns vincles més estrets entre el món universitari, els centres de recerca i les empreses.

Quina influència té Puigdemont en la presa de decisions del Govern?

És el líder de JxCat i, per tant, hi ha òrgans decisoris en què té presència constant. Hi parlem cada dia tant el president Torra com jo mateixa o altres membres del Govern o del grup parlamentari i, per tant, és una relació fluïda. Malgrat l’exili, està integrat en la nostra part del Govern, sí. Igual que el president del nostre grup parlamentari, Jordi Sànchez. Amb ell també hi tenim contacte, com a mínim setmanalment. També ens guia molt en la nostra vida política al departament i al carrer.

Com hauria de presentar-se l’independentisme a les municipals?

El PDECat va allargar la mà a ERC per fer llistes unitàries, especialment a les ciutats grans. El president s’ha expressat en la mateixa línia. Sense ignorar les circumstàncies particulars de cada municipi, també entenc que hauria d’haver-hi llistes unitàries. Ens sembla que és una gran oportunitat. Si no n’hi ha, vol dir que tindrem una crisi de Govern? No, però amb la distància que ens donen els deu mesos que falten per a les municipals, podem donar l’opinió.

Quan el president Torra va dir “Hem de tornar a fer l’1-O”, vostè va sortir a traduir-ho com “Hem de trobar una finestra d’oportunitat”. Què vol dir, això?

Que l’octubre va ser un moment definitori, i bé, és possible que es torni a arribar a una situació similar: pot venir d’un referèndum o d’una altra circumstància.

¿Però està pensant en alguna mena de desobediència?

L’hi hauria de preguntar a ell.

Quan parla de “finestres d’oportunitat” ¿es refereix a practicar una desobediència, encara que això fes que més gent anés a la presó?

No té sentit anar desobeint amb microcoses que no tinguin un impacte definitiu i que puguin portar a un 155. Sí que no hem descartat mai -però sense acabar de concretar què farem, perquè ja no estem amb els fulls de ruta- que en algun moment torni a haver-hi una desobediència. Ara crec que, en un futur molt pròxim, no serà el cas, però penso que com a estratègia del moviment no la podem abandonar.

¿Això pot facilitar aquest diàleg que vostès estan buscant a la Moncloa?

El volem per, precisament, poder trobar una solució dialogada, negociada, pactada i auditada per tercers a la situació política. Si ens pregunta si ho descartem arribat el cas, no ho podem descartar. Perquè descartar-ho voldria dir que si des de l’altra banda es decideix ignorar el problema, hem d’abandonar qualsevol lluita de l’independentisme.

¿“Auditada per tercers” vol dir per una autoritat internacional?

Facilitaria molt les coses que hi hagués una mediació internacional. Idealment, una mediació internacional podria ser útil per als dos governs. A vegades comentem amb el president Torra que ens sap molt de greu que el que hauria de ser un debat polític acabi en la deshumanització del rival. Que no es dediquin a dir que donem cops d’estat. M’agradaria que parléssim amb arguments.

Doncs l’ambaixador Morenés va dir que donava arguments per refutar la idea que Espanya no és una democràcia avançada

Si Espanya fos una democràcia avançada, s’haurien respectat els resultats del 21 de desembre.