L'embolic judicial de les eleccions
BarcelonaL'embolic judicial al voltant de les eleccions al Parlament és cada dia més gros. El TSJC ha decidit aquest dijous mantenir de manera cautelar les eleccions el dia 14 de febrer tot i les al·legacions de la Generalitat en contra de la suspensió del decret d'ajornament. Encara no és una decisió definitiva, però el tribunal va sorprendre fixant el dia 8 de febrer com a data límit per sentenciar en una direcció o una altra. A més a més, per una qüestió de terminis legals, el divendres 29 seria el primer que podria decidir, ja amb la campanya electoral en marxa.
L'escenari que es dibuixa els pròxims dies és surrealista. La Generalitat està obligada a reactivar tots els processos per assegurar la celebració de les eleccions el 14-F i els partits han de començar la campanya electoral d'aquí una setmana sense saber si finalment hi haurà eleccions. El ministre de Sanitat, Salvador Illa, ja es prepara per dimitir abans de divendres que ve per complir amb la seva promesa de deixar el càrrec just en el moment que comencés la campanya. El PSC, doncs, es pot trobar que a mitja campanya el tribunal dona la raó al Govern i dona llum verda a l'ajornament de les eleccions fins al 30 de maig. Què passaria llavors amb l'efecte Illa que preveu el CIS publicat aquest dijous?
Però més enllà dels efectes per als partits, el que no és acceptable és el lamentable espectacle al qual està assistint la ciutadania. Com s'ho faran els partits per animar a la participació malgrat que les autoritats sanitàries han desaconsellat la celebració de les eleccions? Com s'evitarà la impugnació del resultat electoral per part de ciutadans que considerin que s'han vulnerat els seus drets quan se'ls ha fet triar entre la salut i el vot? La situació és tan complexa i inaudita que ni tan sols els juristes saben com pot acabar tot plegat.
El que és evident és que, més enllà que l'emergència sanitària aconselli posposar un esdeveniment que té un risc potencial d'expandir els contagis, hi ha un perill real que si la justícia obliga a fer les eleccions el 14-F s'hi sumi un problema de crítiques o dubtes sobre la legitimitat. Què passarà si en un clima de pandèmia descontrolada la participació baixa per sota del 50% o moltes meses no es poden constituir perquè els seus membres no s'hi presenten? Què passa si es confirma que hi ha una abstenció diferencial entre barris per culpa del covid? Què passa si la participació baixa especialment entre els majors de 60 anys?
Dit això, el Govern ha de treballar efectivament per garantir el vot a tothom fins i tot en el cas que les eleccions s'hagin de celebrar el 14 de febrer. Acabi com acabi aquest vodevil, és molt important que les eleccions es puguin fer amb el màxim de normalitat i amb la màxima participació. Catalunya es troba en una cruïlla massa important perquè el pròxim Govern es trobi amb soroll afegit sobre la legimitat de les eleccions en un moment en què s'han d'afrontar enormes reptes de futur.
