Adeu, Caputxeta!

A l’Escola Tàber retiren 'La Caputxeta Vermella' i dos-cents títols més per sexistes. En són, de sexistes. I moltes més coses. A 'La Caputxeta' hi ha maltractament animal: li obren la panxa al llop amb unes tisores, l'hi omplen de pedres i l'hi tornen a cosir (sense que es desperti). Hi ha abandó dels ancians: l’àvia viu sola, sense cuidador, i se li ha de dur el menjar. Hi ha tracte vexatori als menors: la nena no és anomenada pel seu nom, sinó per la peça de roba que duu. La nena confon el llop amb l’àvia, cosa que demostra que li calen ulleres. El llop li dona respostes populistes a les preguntes que li fa. A part, hi ha un episodi obscur. El llop es menja la iaia (sencera, que és impossible) i tot seguit se’n posa la camisa de dormir i la gorra i es fica al llit. Però quan la iaia surt de la panxa del llop, en surt vestida!

Quan la meva filla era petita, ens inventàvem contes. En vam fer un llibre, amb els preferits. Però també li explicava contes clàssics. Sobretot, rondalles mallorquines, que són plenes d’enginy i connecten amb alguns contes del món. 'Epaminondas', per exemple, del sud dels Estats Units, té la mateixa estructura que 'El festejador babau'. 'La Caputxeta', 'L’aneguet lleig' o 'La caseta de xocolata' els hi he explicat per, després, poder-los esmicolar. ¿Un llop que parla, 'bullying' a un ocell, canibalisme i segrest...? Hem rigut sempre dels contes dels germans Grimm perquè, no falla, els dos fills grans són estúpids sempre i el llest sempre és el tercer. Ara, encara, sempre que anem a una font fem una broma: “Si ens trobem una velleta que ens demana aigua, li’n donem, o acabarem traient serps per la boca!” Jo no els retiraria, aquests contes. Tampoc retiraria 'Les aventures de Tom Sawyer' o 'Els Goonies' o la cançó 'El senyor Ramon' (escolteu-la i veureu de què parla!). Quan ets molt petit, el que et fascina és que la casa sigui de xocolata. I quan ets més gran, i crític, ja entens que a aquells pares els haurien hagut de prendre la custòdia.