Adoctrinant neonazis

Periodista i escriptoraLlegim que l’Audiència Nacional jutja per “delictes d’adoctrinament” dos presumptes jihadistes marroquins que van “captar” dues dones. Totes dues van establir una relació sentimental amb un d’ells (ignoro si per les virtuts de la bigàmia o per les virtuts de la inòpia). En tot cas, una de les dones “va passar de tenir una estètica neonazi a dur hijab”. L’home es veu que publicava a internet continguts contra Occident i a favor de l’Estat Islàmic.

L’adoctrinament pressuposa que l’ésser adoctrinat no té la voluntat, la intel·ligència o la maduresa suficients per decidir i destriar. Hi ha persones que pels motius que sigui cauen en mans d’una secta. Se’ls ha adoctrinat o se’ls ha abduït, si ho preferiu. Però en el cas que ens ocupa estem parlant d’una noia que “tenia una estètica neonazi”. Per tant, hem de valorar dues coses: la seva estupidesa (si no fos estúpida no es vestiria de neonazi) i la seva voluntat maligna. Els neonazis no es dediquen a salvar el planeta ni a ajudar les iaies a travessar els carrers (a menys que les iaies siguin també neonazis). Els neonazis en general ja tenen un comportament delictiu. Els neonazis destrossen el Zurich quan van a les manifestacions perquè es barallen amb altres neonazis, peguen a homosexuals, catalufos, negres, xinesos, jueus, aficionats d’equips que no són el seu o ataquen la llibreria Blanquerna.

Per tant, que aquesta noia es radicalitzés per amor al perla no vol dir necessàriament que ell la va adoctrinar. No vol dir necessàriament que ella no decidís que era més urgent matar infidels que matar tots els altres col·lectius que li provocaven fòbia. ¿No és responsable dels seus actes quan porta hijab però sí que ho és, en canvi, quan porta creus gammades? En realitat aquest judici em fa pensar en un aperitiu: t’acostumen a pensar en aquest delicte (l’adoctrinament) per quan convingui de veritat.