L’àngel del mobiliari

A la botiga de mobles per muntar tu mateix hi ha més mal humor que d'habitud. Per culpa del covid s’ha de demanar hora per encarregar l’armari Pvglesfwz i la cua és molt llarga. L’home que arrossega un carretó amb el llit Sxckekvrtkkk rondina i diu que fa una hora que és allà i la dona que va amb ell li posa tota l’estona la sabateta a una criatura que duen en un cotxet i fa cara de pomes agres.

Quan ens toca, a la meva filla i a mi, ens atén el treballador Zzz i de seguida ens ensenya la calaixera Fmssmlx a l’ordinador. “No la tinc en estoc”, ens adverteix. Oh, no la té en estoc, no pot ser, no la té en estoc, volem ser sacrificades de seguida. Però llavors somriu com un mag i declara: “Hi ha una cosa que es pot fer”. I llavors desencripta complicades maniobres. “Enganyaré la màquina i li diré que soc de magatzem, perquè a magatzem la tenen, però des d’aquí no la puc demanar”. Tecleja codis i nosaltres l’observem, vençudes per la meravella. “En Zzz la demanarà al magatzem! En Zzz la demanarà al magatzem!”, repetim contentes. La gent de la cua està enfadada. La sabata de la nena és lluny i la mare l'adverteix que no l'hi pensa anar a buscar altre cop. Però en Zzz somriu amagat sota la màscara, perquè ha enganyat la màquina. Nosaltres volem ballar, volem que la botiga de mobles es converteixi en l’escenari d’un musical. Volem saltar al damunt del matalàs Gexwquyfgt i fer tombarelles entre els coixins Hgtydkkfö. Volem cantar: “En Zzz ha enganyat la màquina, la calaixera no estava en estoc!” I que tota la clientela es tregui la mascareta i canti: “No estava en estoc, no estava en estoc, però ha enganyat la màquina!” I que ell, rient, des de dalt de la prestatgeria Wqqif, es tiri damunt nostre com un àngel del mobiliari suec.