'Apatrullant'

Llegeixo a la premsa que “els militars patrullaran pels carrers de les ciutats espanyoles per vigilar el compliment de les normes imposades per l’estat d’alarma”. Diu que podran “interpel·lar els ciutadans per comprovar per què no estan confinats a casa, però només policies i guàrdies civils els podran denunciar”. Només ens faltava això. Si topem amb ells pel carrer i estan avorrits, ens hi passarem el dia.

Que jo sàpiga, que jo vegi i fins i tot observi, les normes s’estan complint. L’escassa gent que de tant en tant surt del confinament ho fa per anar a comprar, per anar a treballar o perquè el gos el tregui. No hi ha botellons, als carrers, ni venedors de droga, ni turistes borratxos, ni prostitutes, ni captaires, ni manters, ni amants furtius, ni avis prenent el sol al banc dels si-no-fos, ni escolars fent campana, ni ludòpates d’escurabutxaques, ni venedors de cupons, ni jardiners, ni escombriaires, ni venedors de pisos, ni ciclistes, ni carteristes, ni estàtues humanes, ni fumadors, ni ningú prenent res en cap bar. Només hi ha personal del denominat “imprescindible” al metro o al bus.

Els militars, a Espanya, pel passat franquista i per la vergonyosa herència en forma de corona que ens va deixar el dictador, no resulten simpàtics sinó amenaçadors. Què farem si anem pel carrer en missió especial i ens els trobem? Saludar-los? I ells què faran, amb la delicadesa que els caracteritza? Crearan més risc de contagi els militars patrullant tots junts al desert urbà i demanant els papers que els quatre passavolants que es puguin trobar, ja us ho dic ara.