Aquestes instruccions són d’un medicament

Explicava el company Ekaizer a l’ARA que Pedro Sánchez, en el discurs d’investidura, va parlar de les "últimes travetes" i els "estratagemes jurídics" de la Junta Electoral Central. Perquè amb la destitució de Quim Torra que es van treure d’un camal i la inhabilitació d’Oriol Junqueras que es van treure de l’altre “aplicant perversament la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE)” provaven d’aconseguir que Esquerra no li donés suport. No va passar. No va passar, tot i que la germana de Dolors Bassa (tancada entre reixes com a “consellera d’Ensenyament”, tot i que no ho era, per cert) li va dir que la seva legislatura li importava un rave.

Pedro Sánchez tasta, ara, la seva pròpia medecina. De què em sona aquest retorçament imprevisible, malèvol i cínic? Els jutges espanyols van retorçar la llei per tancar a la presó els nou catalans. Encara hi són. Els que van refugiar-se a Europa són lliures, i són lliures perquè allà hi ha altres jutges. Jutges imparcials. Els jutges que han jutjat els catalans no ho són. No volien sentir la veritat, volien una condemna. “Les ofrecimos la sedición”, va dir l’advocada de l’Estat, com si estiguéssim parlant d’un tètric menú del dia.

Espanya, però, és Espanya. S’alimenta com les amebes, per fagocitosi, envoltant els organismes més petits. I aquests jutges, als quals ningú no jutja, consideren que els aniria millor que ell no governés amb els de Podem. I, per tant, fan com sempre. S’inventen el que els ve de gust. Després de sentir tota la tertulianada “constitucionalista” dient que “Cataluña está dividida”, vet aquí que Espanya, ves per on, també. I els Estats Units. I Escòcia. El problema espanyol són aquests jutges, que són demòcrates fins que els toquen la pàtria. Llavors prevariquen. No s’aturaran aquí, Pedro Sánchez.