D’aquí a la Xina

El reial decret llei 14/2019 aprovat pel govern en funcions (en funcions socialistes, podríem dir) permet “intervenir xarxes i serveis de comunicacions electròniques en determinats supòsits excepcionals que puguin afectar l’ordre públic, la seguretat pública i la seguretat nacional”. Punxeu-me i comprovareu que avui no podria ser donant de sang, ni amb la il·lusió de la bossa de patates rosses que et donen, sempre, després.

Això vol dir que el govern pot tancar un compte de Twitter, la pàgina web d'un programa de tele, la d'un cantant, la d'un humorista, escriptor, actor, la d'un diari, la de la PAH, la d'un partit polític, a part de la del Tsunami, esclar. La qüestió filosòfica és la següent. Si un govern decideix que “pot tancar” pàgines web que afectin l'ordre públic, la seguretat pública i la seguretat nacional, també pot “decidir" què és el que afecta l'ordre públic, la seguretat pública i la seguretat nacional. Si un govern decideix que hi ha censura, està inventant un pecat. I el pecat depèn dels ulls del censor. Serà el censor el que decideixi si l’escot de tal actriu va fins aquí o si un melic és obscè o no. Alterar l’ordre públic pot fer-ho, a ulls d’un censor del govern que ha decidit això, la pàgina web d’Eskorbuto, que li dedica uns càntics a la policia. (Recordem que un cantant de rap, Valtònyc, va haver de fugir d’Espanya per no anar a la presó.) És a dir, sembla que la intenció del govern és combatre la dissidència política a la manera, sempre elegant, del govern xinès.

Els desordres públics que hi ha a Catalunya, per cert, venen pel fet que van tancar a la presó gent pacífica que evitava els desordres públics. Aquesta gent està acusada, falsament, de “tumultuària”. No te’n vas a dormir un dia a Espanya i l’endemà et lleves a Turquia. Passa de mica en mica. Sisplau, necessitem amb urgència un altre vídeo d’Espanya Global que ens faci saber que Espanya és una “real democracy and tal y tal”.

La Moncloa preveu tancar webs sense ordre judicial