Arrimadas i Igea

Inés Arrimadas i Francisco Igea, el seu probable rival per disputar la presidència del que queda del partit, han mantingut una conversa més tensa que una maroma del Cirque du Soleil, a Valladolid, davant dels periodistes. No, no pas per descuit, sinó sabent que tenien les càmeres al davant.

Al costat d’Arrimadas es produeix un fenomen curiós: qualsevol persona, qualsevol, qualsevol (fins i tot el teu fill), sembla educadíssima. Així doncs, Francisco Igea, el que discutia (o provava de discutir) amb ella, et recordava Proust volent raonar amb la mare d’Andreíta. «Hemos hablado muchas veces en privado, tengo todas las llamadas, los 'whatsapps'», deia ella, amb aquell to que a Catalunya coneixem tan bé. I ell, que no tenia problemes en fer públics els whatsapps i que no volia, com ella suggeria, repartir-se el pastís: «Nadie ha pretendido repartir nada en un despacho, porque como te he dicho de manera reiterada no quiero ningún reparto, no quiero entrar en la nueva ejecutiva. Nadie ha hablado de integración».

Amb aquest episodi hem pogut comprovar diverses coses. La primera, que Inés Arrimadas no interromp només els rivals polítics, els presentadors de nits electorals i tota mena de periodistes. Inés Arrimadas també interromp els seus col·legues de partit. La segona, el to. És un to que a Catalunya coneixem molt bé, perquè no debades Inés Arrimadas “era” catalana fins a l’any passat, que va marxar a Madrid i ja no n’és (però no sabem si ara és castellana o és andalusa, com abans de venir a Catalunya). Ara sabem que aquest to el fa amb tothom. També amb els col·legues de partit. I la tercera i més important: Ciutadans ha comès potser l’acte de més transparència des de la seva fundació.